Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges

20171205

[1784] L'amfiteatre i l'aqüeducte romans de Tàrraco

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les restes de l'amfiteatre tarragoní damunt mateix del penya-segat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les magnes ruïnes, amb alguns figurants de passeig que en permeten la comparació de proporcions. Darrera, els bastions de la muralla, i al fons els vaixells ancorats al port.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra perspectiva de l'amfiteatre tarragoní, amb les graderies que romanien encara dempeus. Actualment, es conserva relativament restaurat. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Dans ses arenes sanglantes on voyoit figurer tantôt des bêstes féroces, tantôt des hommes plus féroces encore, qui avoient appris à donner ou a recevoir la mort avec grace: souvent des malhereux athletes, ou des plus malhereux esclaves renversés par leurs adversaires, imploroient la pitié de quelque jeune femme qui d'un geste disposoit de sa vie».

L'autor esmenta el Convent del Miracle, bastit als peus de l'amfiteatre al segle XVI pels frares trinitaris, sobre l'antic temple visigòtic del segle VI, aixecat per commemorar el martiri de Sant Fructuós i altres religiosos l'any 259 sobre la mateix arena. L'edifici, construït amb les pedres de les restes romanes, impedia d'apreciar bé l'òval de l'amfiteatre. També expressa les pors que les obres del port tarragoní no acabin de malmetre les ancianes runes. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar i la marinada de tarda devien fer dels espectacles una festa magnificent. Al fons, la torre del castell de Tamarit.
L'existència de l'amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'espectacular vista de l'aqüeducte tarragoní dels de la vall.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Ce monument est composé de ving-cinq arches supérieures et de onze inférieures». Descripció feta per l'autor de l'esplèndid monument de la Tàrraco romana, dit popularment el Pont de Ferreres. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Uns figurants l'admiren des de sota mateix, mentre uns genets el travessen per dalt, com si d'un pont es tractés.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El detall dels arcs és magnífic. També la figuera de moro li dona un gran realisme a l'escena. Les pedres hi afegeixen la imatge ciclòpia.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls dels plànols i seccions de l'aqüeducte i de l'amfiteatre. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Secció de l'aqüeducte romà.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Seccions de l'amfiteatre. Arcs del circ.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció del circ romà, tot i que «il est bien difficile, à moins d'une extrême attention, d'appercevoir les restes de ce cirque; il faut, pour y parvenir, entrer dans les maisons bâties sur le terrain qui fut autrefois son enceinte».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El plànol del desaparegut circ romà.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Al Museu Episcopal s'hi conserva una inscripció d'un dels guanyadors dels jocs circenses tarragonins a cavall de sa auriga, passejant triomfant una branca de llorer.

20170927

[1775] Tarragona enfonsa Neptú al mar, 1802

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Peña botada del Puerto de Tarragona al mar, en presencia de Sus Magestades Católicas, a 12 de noviembre de 1802». La ciutat de Tarragona encara tancada en les muralles antigues, vista des del mar, gairebé com la deien veure els vaixells que arribaven de Roma en temps de l'imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Festes i danses, com la 'del cavall', en honor a la parella reial (espanyola), Carles IV i la seua esposa. Aquesta antiga dansa d'orígens medievals (del temps de Jaume II, senyor també de Montpeller), consistia a vestir un home amb un cavall de cartró de cintura en avall, amb altres dansaires que l'envolten i als quals intenta envestir. 

Com era habitual en aquells temps, un arc de triomf fou aixecat al moll: «elles passerent sous un arc de triomphe que les habitants de Tarragone avoient fait élever à l'entrée du môle»; allà des d'un pavelló o gran tendal parat per a l'ocasió contemplaren part de les obres del moll: «les pierres que l'on emploie  à la construction de la jetée sont tirées d'une carriere qui ne'n est distante que d'environ cinq cents pas».

Una de les roques més grans, de més de 20 tones de pes, «surmonté d'une figure colossale de dix pieds de proportion représentant le dieu des mers: d'une main Neptune tenoit son trident, de l'autre les rênnes qui guidoient deux dofins». Gairebé tres-cents homes estirant d'un cabrestant feren falta per moure el pedrot i enfonsar el déu dels mars en son regne.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista del moll des des vaixells, amb la bandera de la marina (espanyola) i més avall, la bandera americana i tot. Els mariners, tots emparrats als pals i al cordam de les veles. Al moll, s'hi veu ben bé l'arc de triomf preparar per a l'ocasió, amb quatre grandioses columnes. A terra ferma, llueix la rojigualda de la nostra estimada metròpoli colonial, llavors tot just estrenada, i creada a partir de la bandera de la marina, que al seu torn fou adaptada, per forma i colors, de la nostra quadribarrada catalana i aragonesa. 

A la punta del moll, s'hi distingeix el reial tendal al costat d'un obelisc, des d'on s'observaven els treballs. Al fons, l'sky line de la ciutat tarragonina durant els segles de l'Edat Moderna fa de decorat de tota l'escena. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les muralles, torres i principals edificis de la vella Tarraco que en sobresurten, juntament amb els campanars. Cristianisme i paganisme arquitectònic amuntegats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la façana marítima de la vila, amb els franciscans a l'una banda i el palau d'August a l'altra, i tota la ciutat murallada entremig. Al centre, les dos torres del Convent de Sant Agustí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran tron petri de Neptú poc abans d'ésser sebollit als seus dominis aquàtics. Al fons, la parella reial borbònica (espanyola) contemplant l'espectacle del rei de les aigües cavalcant sobre els dofins trident en mà, i com els operaris tiben del cabrestant per abocar la gran roca a l'aigua. El Neoclassicisme en estat pur, sense benediccions ni capellans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Sobre la platja del Miracle, el vell convent. Algunes barcasses amb tendals per a algunes altres autoritats que es miraven l'espectacle des del mar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les obres del port tarragoní començaren al 1790. L'autor s'explaia en els detalls de l'obra, que en faran «un des plus beaux ports de la Méditerranée».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els murs ciclopis de la muralla tarragonina elevats sobre la platja i el mar, quan la ciutat només glatia de murs endins, i de fora s'oferia tota circumdada de murs i pedra. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels vells murs romans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un detall gairebé arcàdic: un pastor de cabres als peus de les grans torres de l'antiga muralla, amb son gos d'atura, amb tota la vista oberta del mar als peus. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista d'una part del Palau d'August, dit avui Torre de Pilats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Torre de Pilat o Palau d'August fou considerat l'edifici més notable de la ciutat per l'autor francès.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La magnífica factura del vell palau, seu del governador de la Tàrraco romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les llargues escales que pujaven fins als peus del palau, amb el detall sempre present dels figurants que fan tasques quotidianes, cosa amb la qual l'autor aconsegueix dotar la vista d'un profund realisme i vivacitat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista del Palau per la banda interior. En aquell temps, l'edifici restava destinat a caserna militar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gustos neoclassicistes de l'autor queden refermats per la llarga atenció donada a l'edifici romà
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Une des façades de ce palais occupoit d'un côte toute la longeur du cirque, du maniere qu'à Tarragone, comme à Rome, l'empereur, ou son représentant, pouvoit voir les jeux sans sortir de chez lui». Sense sortir de casa seua. 


1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar, davant per davant de la llunyana Roma, que tingué el palau governamental eren indescriptibles. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels fragments esculturals d'època romana. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un tall seccionat de l'antic palau complet, i alguns detalls esculturals de Tàrraco, en un temps segona capital de l'imperi.