Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

20180111

[1789] Un accident d'auto a les Basses dels anys 1920

1900 ca. Les Basses d'Alpicat.
Postal de Hauser y Menet, foto de Victorià Muñoz.
Les celebrades Basses que funcionaren des de 1958 com a platja lleidatana tingueren son inici en unes grans basses depuradores excavades a final del segle XIX per tal de filtrar l'aigua que abastia la ciutat des del Canal de Pinyana. Pel simple procediment natural de decantació, el fang i la brutícia es dipositaven al fons i restaven netes d'impureses. El remei tenia bona voluntat, però no resultà gaire efectiu: com que fins a les canonades dels carrers, l'aigua tornava a circular per sèquies i ramals, doncs es tornava a embrutar. Als inicis dels anys republicans, les basses foren folrades de formigó i l'aigua era aconduïda per canonada de ferro, fet que solucionà el problema. 

Al voltant de les basses, hi havia una esplanada amb boscos i molta ombra, que ajudava a combatre els acalorats dies estiuencs de la nostra terra. Per això, amb els anys, molts lleidatans s'acostumaren a aplegar-s'hi per passar-hi el diumenge o per fer-hi la mona del dilluns de Pasqua. 

La gentada que la foto mostra al voltant de les basses, en actitud admirativa, ens indica que es tractava d'un dia especialment rellevant, qui sap si el dia mateix de la inauguració oficial.
1924. Accident d'automòbil a les basses depuradores d'Alpicat.
«La Vanguardia», 24 d'abril.

El camí de Montsó passava a tocar de les basses depuradores, i cap a la dècada dels 1920 començava a ésser transitat d'automòbils i camions, a banda dels tradicionals carros i traginers. Un diumenge d'abril de l'any 1924, al quilòmetre 11 des de la ciutat en direcció a Almacelles hi bolcà el cotxe matrícula L-394, conduït per un xofer, amb quatre passatgers: el vicecònsol francès a Barcelona, Josep Plana Subirà, amb sa senyora i dos xiquets. Resultaren tots molt contusionats i, en especial, la senyora presentava l'estèrnum trencat. 

Les velocitats d'aquella època eren molt reduïdes en comparació a les actuals, però la baixa seguretat dels automòbils i el mal estat dels camins, sovint plens de trilles i roderes pregones, comportaven seriosos i perillosos ensurts com aquest.

Un altre automòbil, que passà poc després dels fets, s'aturà a socórrer els accidentats. No hi havia telèfons mòbils, és clar, i molt pocs dels fixos. En aquell descampat, el guarda de les Basses sentí l'estrèpit del cotxe sinistrat, i juntament amb quatre persones del sometent local (quatre veïns d'Alpicat avisats cuita-corrents) acudiren a socórrer els ferits.

Decidiren traslladar-los a una casa de camp propera, una torre propietat de Francesc Oriet, que hi devia passar els estius i caps de setmana, i que disposava de telèfon! Avisats els serveis sanitaris i atesa la importància política del ferit, diverses autoritats acudeixen a la dita torre per interessar-se per l'estat de salut dels accidentats. S'hi presenten amb un «botiquín de urgencia de la Cruz Roja» i sense cap servei d'emergències dels que coneixerem en dècades posteriors, ans al contrari, amb «un auto que se hallaba frente a la puerta del Teatro Salón Cataluña, que les fue ofrecido por sus dueños, empleados de la sociedad Riegos y Fuerzas del Ebro» per donar-los els primers auxilis.

Acudeixen alguns vehicles més de coneguts lleidatans. Llavors no tothom podia permetre's el luxe de tindre'n, d'auto. A la fi, arriba el director de la Creu Roja «con el coche ambulancia del parque sanitario de la Mancomunidad, procediendo al traslado de los heridos a Lérida, ingresando en la clínica Vallory». La de més prestigi de tota la ciutat en aquells temps. 

El lloc dels fets fou també visitat per l'autoritat judicial i policial (espanyoles) per tal de procedir a l'atestat que descrigués les causes de l'accident, que no se citen en l'article, que acaba dient que els «heridos don José Plana y su esposa continuan hoy en estado de gravedad». Signa la notícia, el corresponsal lleidatà del diari, de cognom Moreno. 
1910 ca. Les Basses d'Alpicat.
Postal d'ATV núm. 1952.
S'hi aprecien les Basses envoltades d'un tancat. Una parella de l'època, han baixat de la tartana per fer de figurants al retratista.
Anys 1960. Les Basses d'Alpicat.
Les basses depuradores foren reciclades com a piscines municipals al 1958 (enguany fa, doncs, seixanta anys) i zona de lleure just al moment de traspàs cap a la segona postguerra (dictatorial i repressiva com la primera), la dels anys 1960, però amb els aires d'obertura a què obligava el nou ritme social europeu que, molt a poc a poc, anava arribant, mal que els pesés, a dins les fronteres espanyoles franquistes. Un parell de generacions de lleidatans, de la ciutat i dels pobles veïns, vàrem passar de valentes estones de la infantesa i joventut en remull a les arrodonides piscines, sota el sever sol ponentí de l'estiu. 

20180108

[1788] La Banqueta esdevé Avinguda Blondel, més

Anys 1920-1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
El carrer de Blondel davant del Teatre-cinema Viñes, on deixava de ser el passeig que baixava des del pont i es convertia en una carrer amb cases a totes dos bandes, per causa del naixement d'una nova alineació de cases a l'espai guanyat al riu. 
Anys 1920-1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'edifici del Casal de la Joventut Republicana de Lleida (1919), el Liceu Escolar (1913), més avall la Gota de Llet (1919), el Museu Morera (1917). Un petit eixample de la ciutat en l'espai de terreny guanyat del riu fins als carrers Major i Sant Antoni, però molt ben integrat a la nova i moderna dinàmica ciutadana.

A la imatge, encara s'hi veuen les edificacions adossades a la part del riu de l'antic Hospital de Santa Maria, allà on durant un parell de segles hi hagué un pati de comèdies i del Joc de la Pilota. Al fons, el carrer Blondel no tenia la sortida que tindrà dècades després, car la cantonada de l'antiga muralla era ocupada per algunes cases i part de l'antic convent de Sant Antoni. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall del començament de l'Avinguda Blondel des del davant de l'Hotel Pal·las.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'estreta Banqueta enllambordada i l'arbrat que la resseguia de cap a cap, amb un enllustrador de sabates treballant a la vorera.
1926. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 26 de maig.
Vista de la Banqueta, potser amb pals de cucanyes per a la festa major.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 El passeig encara sense el jardinet del cap d'avall, en una imatge que en transmet l'elegància i modernor per a la ciutat de l'època.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Per aquest motiu, la ciutat es decidí d'ampliar-lo a partir dels anys 1949-50, però l'arribada del trànsit cap als anys 60 i de més trànsit durant les dècades posteriors l'empantanegà de vehicles. La construcció del nou pont dels instituts a començament del 70 o del de la Universitat (1991) no han ajudat a traure trànsit, sempre multiplicat. Només la vorera de dalt, més comercial, té un cert aprofitament per als vianants i passejants. 
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana», núm. 100.
El gran meandre del riu davant mateix de la ciutat deixava l'areny major a banda i banda del pont en èpoques de poca aigua. No sabem el motiu de la reunió de tanta gent, però testimonia que la Banqueta era lloc de passeig i trobada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'amplada de la primera Banqueta, un passeig per fer les delícies dels veïns de la ciutat.
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Una bonica perspectiva des de Blondel cap al Cappont incipient de l'època, amb el gran areny fangós (probablement mosquitós també) d'època estiuenca.
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Vista de la Banqueta, potser presa des del Casino. A l'altra banda, els trossos del voltant del camí d'Albatàrrec. Ni rastre del gegantí Cappont que s'hi anirà esbarriant durnat les tres darreres dècades del segle passat. 
1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Gonzalo de Reparaz (MdC).
Una altra presa però ací riu avall, amb apreciació del jardinet que s'hi feu just al començament del nou carrer de Blondel, en l'espai guanyat al riu darrere de l'antic Hospital i per on passava la carretera. El primer edifici, el Teatre Vinyes, amb la característica tribuna que encara manté. L'heura que s'enfilava paret amunt era magnífica, per gran treball del jardiner a qui veiem arruixant al peu de la imatge. Per la banda del darrere, la banqueta esdevenia un estret carreró que no s'allargava gaire més. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 La mateixa vista, des d'un balcó de l'Hotel, però uns anys abans, amb el primer intent d'enjardinament de l'espai.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 Hi podem veure la cantonada del Teatre-Cinema Viñes, amb l'exuberant heura que ja s'hi enfilava paret amunt. L'enllambordat s'acabava a l'alçada del carrer Cavallers, just davant de l'Hotel. La Banqueta de pedra s'allargava riu avall, fins a l'alçada de Sant Antoni, però per la imatge sembla que potser no hi havia ja balustrada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'enjardinament del cap del passeig davant del carrer Cavallers, amb el detall del trànsit per la carretera: camió i carro .
1934. La Banqueta de Blondel, Lleida.
 Revista «Camins», núm. 2.
«Al llarg de Blondel, els lleidatans podem gaudir unes hores esplèndides de sol hivernal entre dametes gentils i flairoses». Abrics llargs, bufandes i boines, i una gran gernació omplien el passeig els diumenge i festes de guardar.  
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Començament de la Banqueta al davant del pont. Llavors aquest espai de davant de la porta d'entrada a la ciutat era més reduït que l'actual. A fora, les tauletes del restaurant de l'Hotel Pal·las i un guàrdia urbà amb poca feina com a director del trànsit.
1938. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Les llambordes de Blondel a la barricada de davant del Pont.
Anys 1940. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta com a lloc de trobada, amb les cadiretes de la caseta de cafeteria del Casino al costat de la balustrada. 
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Els jardinets del passeig de Blondel, amb el detall de la caseta cafeteria de davant del Casino Principal.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Postal bilingüe de l'època republicana, amb la sempre majestuosa vista elevada del passeig.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall del començament del jardinet passat el carrer Cavallers i de les casetes de begudes que hi hagué.
Anys 1930. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta il·luminada de llum elèctrica, amb la nova façana de la Paeria també ben resplendent. La llum es reflectia a l'aigua, creant un gran efecte estètic. 

Des de fa uns anys, la decoració nadalenca dels ponts i del passeig amb una tira de bombetes de leds blanques que pengen de fanal en fanal és una imatge típica de la ciutat, que també il·lumina de colors els pilars de sota dels ponts, buscant un joc de llums amb la (poca) aigua que hi corre. 

20180106

[1787] La Banqueta esdevé Avinguda Blondel

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Esplèndida imatge acolorida de la Banqueta reurbanitzada i abellida dels anys 20 del segle passat. aviat farà cent anys. Al fons, el nou pont de ferro modernista (1911),
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detalls de la postal, amb la nova balustrada i els nous fanals de la Banqueta. Davant del carrer Cavallers, ja obert al riu, hi havia unes escales per facilitar l'accés a l'aigua, i alguns automòbils aparcats a l'esplanada triangular just davant d'on començava el carrer, amb el Teatre Viñes i el Liceu Escolar, entre altres. Les cases encara mostraven les tradicionals i àmplies galeries, amb les persianes verdes de corda tirades, indispensables per als estius de la nostra ciutat. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Una altra edició de la imatge sense color.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Les noves columnes decoratives amb els fanals elèctrics davant de la Paeria, que mostra encara la façana moderna del 1868. Aviat, cap al final d'aquella dècada, s'hi farien les obres que la deixarien tal com la veiem avui. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Unes majestuoses jardineres coronaven els pilars decoratius de la nova balustrada. Pel carrer arbrat hi circulen alguns autos, ja que feia de carretera nacional.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Gran imatge del retratista barceloní, amb la Banqueta en plenes obres de reurbanització en els anys 1923-24. S'hi veuen bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. La imatge és presa davant de la parada del cotxe de línia («servei d'òmnibus») de Fraga, Torrent i Mequinensa. Pel carrer una cursa de marrecs, potser els del Liceu Escolar o potser durant la festa major. Una gran gentada espera el pas dels corredors i un cotxe automòbil tanca la corrua.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'aleshores renovada Banqueta en una postal de Roisin. Els arbres no tenen fulla, però la imatge és del tot primaverenca. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
El nou carrer era lloc de passeig al solet. Els llums elèctrics també hi facilitaven la vida als capvespres d'estiu, amb permís dels mosquits segurament.  
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La mateixa imatge en blanc i negre. Tot i que la làmina diu que es tracta de l'any 1921, crec que la nova balustrada és més de cap al 1923-24.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Vista de la Banqueta d'aquells anys, tota ben refeta de pedra. L'actual, de la postguerra, serà més àmplia que aquella primera. El primer ull del nou pont es farà més cap a fora que el del pont modernista, que ja era més curt que el de pedra medieval, atès que per a la urbanització de la primera Banqueta ja hi fou tapat l'ull de la banda ciutat que donava de dret a la porta d'entrada principal de la vila. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Postal de L. Roisin.
Detall de la magnificent Banqueta vista des del Pont Vell. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Singular panoràmica del Segre amb la Banqueta vista des del nivell de l'aigua, en temps d'estiatge si jutgem pel poc cabal. Llavors ja funcionaven els primers pantans pirinencs que regulaven les avingudes, però que també assecaven més del compte el riu en algunes èpoques de l'any. S'observen bé les escales d'accés que hi havia davant mateix del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La carretera era d'enllambordat gruixut, mentre que el passeig disposava de llambordes ben afilerades. Els arbres ajudaven a proporcionar un ambient molt agradable a vianants i carruatges. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La vista elevada des del primer edifici del carrer, a tocar del Teatre Viñes, fou una de les preferides per retratar la modernor de la Lleida dels anys 20, tristament sotmesa, com la resta del país, a la primera dictadura (espanyola) d'aquell segle. La façana del Casino Principal i algunes altres d'aquell temps s'han pogut conservar per a la posteritat. La canalla aprofitava les escales per baixar a jugar al riu, i les dones per anar-hi a fer la bugada.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Davant la Plaça Sant Francesc, la Banqueta començava a ampliar-se fins a formar un triangle davant del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall dels frondosos arbres que feien ombra als carreters davant de la modernista Casa Melcior (1910). L'enllambordat de la carretera s'aprecia amb claredat.
1925. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 9 de març.
Les primeres crítiques a la manca d'aigua durant l'estiu al Segre, «per obra i gràcia de la poderosa 'Canadiense'». Escriu el redactor: «L'ex-cabalós Sícoris, reduït avui a la més mínima expressió... s'arrossega mandrosament pels peus de la urb ilerdense com si enyorés els passats temps de fluvial esplendor i en ses tèrboles i manses aigües, reflecteix la ciutat i la vetusta Seu, mentre tranquil·lament atravessen la impetuosa corrent les aparellades barques que amb prou feines tenen aigua per a maniobrar». Detall del pas de barca que subsistia, doncs, entre la ciutat i el Cappont.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Herrera i Ges (1906-1936).
La Banqueta nova dels del pont, amb el figurant repenjat sobre la barana de ferro.