Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges

20180304

[1810] La nostra costa divuitesca

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Un preciós mapa acolorit de la costa dels Països Catalans gairebé completa. Aquest cartògraf era d'origen anglès, membre d'una nissaga dedicada durant els segles XVII i XVIII a la representació cartogràfica.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La representació de la costa del Principat, una mica massa plana i rectilínia, però interessant en algun dels detalls.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

El port de Palamós, un dels més destacats històricament a Catalunya. També hi veiem les poblacions de Calella de Palafrugell, Sant Feliu i Pineda. Alguns topònims apareixen molt desdibuixats. Això és degut al fet que molts dels mapes eren fets sobre còpies anteriors, que comportaven freqüents errors de transcripció fins arribar a la desfiguració dels noms.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La ciutat de Barcelona amb el moll i el port. Mataró a l'un costat, Montjuïc a l'altre. La desembocadura del Llobregat amb el Garraf i, potser, Cubelles.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La costa central fins a Tarragona. El castell de Tamarit ben visible.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La Costa Daurada de fa tres-cents anys, des del Cap de Salou fins al Delta. Entremig, la torre de Miramar de Mont-roig, la torre dels Penyals (actualment a Miami), la riera de Llastres amb l'Hospital de l'Hospitalet, i el castell de Sant Jordi un cop superat el Coll de Balaguer. Pràcticament fins a l'Ampolla, un territori poc poblat, inhòspit, ventós i difícil per al viatger.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

El delta de l'Ebre en formació. La punta de la Banya i el port dels Alfacs, ja ben formats, però la punta del Fangar encara representada com una illa. Més avall, Vinaròs, Benicarló i Peníscola en sa particular península.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La costa valenciana, amb el Túria ben marcat i el port del Grau, però sense l'albufera.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detall de Cullera, Gandia i Oliva.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detall de Dénia i Xàbia, i del Cap de la Nau, dit aleshores de Sant Martí.


1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Les Balears i les Pitiüses, poc proporcionades.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls d'Eivissa i Formentera. Amb una àncora s'hi marquen els diferents ports naturals que permetien als vaixells de resguardar-s'hi.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

L'illa de Mallorca i principals ports naturals.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls de la costa mallorquina. 
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

L'illa de Menorca, amb el gran port de Maó i l'ermita de Fàtima de Favàritx, amb el nom afrancesat de Nostra Dama de Tour.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls del port de Maó i del port natural de Fornells.

20170422

[1686] Ullada al País Valencià del 1900

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un llibre de viatges, ple dels tòpics habituals, per al públic americà, desconeixedor absolut de la realitat peninsular, i amb l'orgull del guanyador (de la recent Guerra de Cuba). La realitat catalana i valenciana, of course, vista sempre des del prisma espanyol. Amb tot, les imatges tenen la gràcia i el sabor del temps passat, i gairebé ja oblidat, de la terra i la gent de fa poc més de cent anys.
1905. Campanar de l'església de Santa Caterina, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Campanar (barroc) d'una de les esglésies (gòtiques) més antigues de la ciutat, dedicada a Santa Caterina en honor a una de les infantes reials, filla del Conqueridor.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'exuberància dels jardins valencians sempre crida l'atenció del viatger.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Els llauraors de l'horta valenciana.
1905. Carcaixent (la Ribera Alta).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les inevitables palmeres. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'antic passeig de les Germanies a Gandia, un dels primers de l'eixample de la vila.
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls del passeig de les Germanies gandià. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista de la ciutat vella, arraulida sota el campanar, al costat de l'aigua mansa del riu Serpis.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El campanar i l'església, a la plaça de la vila amb la font monumental. Plaça dita aleshores de la 'Constitución' (espanyola), que no reconeixia cap dels drets històrics dels valencians. Avui dita 'd'Espanya': dos tasses. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Preciós gravat que recull la fumarada de la traca durant les celebracions de Sant Jordi, i la gentada que celebrava l'inici de la festa. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una comparsa de contrabandistes. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

La comparsa dels capellans. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un figurant a la comparsa dels 'moros i cristians'.

La Batalla d'Alcoi tingué lloc al 1276 i va enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes. Els habitants d'Alcoi cristians van ser ajudats per uns 200 cavallers que es van desplaçar a Alcoi des de distintes comarques, 40 d'aquests cavallers del senyor feudal En Berenguer d'Entença, company d'en Roger de Flor en la seua aventura a Constantinoble. Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall blanc sobre les muralles de la ciutat. Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patró de la ciutat i en el seu honor es fa festa el dia 23 d'abril.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una vista de la ciutat vella, des de la perspectiva de l'actual viaducte.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls de l'antiga vila alcoiana. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El mercat. 

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'horta xativenca en primer terme, el gran campanar i l'església al darrere, i el castell dalt del tossal. 


1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista al castell i a la serra dels 4 vents des dels camps de l'altra banda del riu Albaida.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Tractants d'animals a fira.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les populars aiguaderes xativines.