Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges

20170623

[1728] Les pintures de la Col·legiata de Mur

Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.
El Pantocràtor de les pintures romàniques de Mur, venudes i traslladades a Amèrica a començament del segle XX.

Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.
Vista completa de les pintures. La figura del Crist, amb grans ulls que observen el món, centra la composició. Al llibre, la inscripció reforça el seu paper dominant sobre la Cristiandat: 'Jo sóc el camí, la veritat i la vida; cap home arriba al Pare si no és per mi'. Acompanyat dels símbols dels quatre evangelistes i, a sota, dels dotze apòstols, amb algunes escenes bíbliques a les finestres i al peu.
1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

La magnífica església romànica vista des dels absis.
«Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà). 
«L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon. Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres. Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà. La substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana arribà vers el 1098. Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma. Els comtes es reservaren el patronat, que el 1210 passà al rei Pere I. En depenia el priorat de Santa Llúcia de Mur. Un intent de convertir el monestir en premonstratenc i d’unir-lo a Bellpuig de les Avellanes fracassà en 1235-36 davant la negativa del Papa.
«El domini territorial del monestir de Mur, de jurisdicció independent del bisbat d’Urgell, incloïa les esglésies construïdes des del torrent de Claret fins al coll de la Serradella, Castellnou i el coll d’Ares i des d’aquí a Osca de Guàrdia i fins a la Noguera, és a dir, les esglésies i parròquies de Moror, Estorm, Puigcercós, l’Alzina, Alta-riba, Guàrdia, l’Espona, Beniure, el Meüll, les Esplugues, Escomú i Mallabecs i els priorats de Sant Miquel de Cellers i Santa Llúcia de Mur. Totes aquestes esglésies constituïren la pabordia de Mur. El paborde de Mur esdevingué un petit prelat que exercia la jurisdicció ordinària sobre les seves esglésies, convocava sínodes i tenia seient en els concilis tarragonins entre la resta de prelats del país. La canònica fou secularitzada el 1592 pel papa Climent VIII, que la convertí en col·legiata, la qual, per decisió de la Rota (1600), conservà l’exempció per a ella i per a les seves parròquies. El 1851, amb el concordat, fou reduïda a parròquia rural.
«La canònica augustiniana de Santa Maria de Mur, per les seves estructures i l’estat de conservació, constitueix un dels exemples més interessants de l’arquitectura canonical del nostre país. El conjunt es disposa amb l’església de Santa Maria a l’extrem de llevant i el conjunt del clos canonical adossat a la façana de ponent del temple.El clos s’organitza en dos patis: el del claustre, adjacent a l’església, i un segon pati amb accés des de l’exterior.
«L’església basilical de Santa Maria de Mur és un edifici de tres naus, capçada per tres absis semicirculars, ornamentats els laterals amb arcuacions i bandes llombardes i el central amb lesenes i finestres cegues. Pertanyent al primer romànic, les naus, cobertes amb voltes, són separades per pilars sobre els quals s’eleven arcades de mig punt.
«Vers el 1150, segons Post, l’església de Mur fou decorada amb unes pintures romàniques, de les quals les de l’absis central, un dels exemples més importants de pintura romànica catalana per la temàtica, la tècnica i la composició, foren adquirides a la primeria del segle XX pel Museum of Fine Arts de Boston. Representen el Pantocràtor amb els símbols dels evangelistes, escenes de la vida de Caïm i Abel i de la infància de Jesús, i hi ha escrits alguns versets del Carmen Pascale de Sedulius. Les pintures, força mutilades, de l’absis lateral dret, que representen l’ascensió de Jesús, es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El 1936 es perdé la talla d’un Crist, barroca, i la imatge, de talla policromada, de Santa Maria de Mur, del segle XIII i de tradició romànica. S'hi venera un santcrist de talla, barroc. La relació entre l’església i el claustre, entre els quals hi ha un pronunciat desnivell, s’efectua a través d’un forat al mur que es correspon amb la nau central. Al mateix mur de llevant del claustre i a peu pla hi ha una porta paredada que podria ser l’accés original.
«El petit claustre, també del segle XII, és un pati rectangular, allargat, amb uns porxos formats per una sola fila de columnes, amb pilars rectangulars als angles. Les galeries són cobertes. Les obres del claustre i el clos canonical es devien iniciar després de l’establiment de la comunitat. Bona part dels edificis monàstics estan en ruïnes.
«L’any 1920 el conjunt de la canònica fou declarat monument nacional. En la dècada de 1930 l’església i el claustre foren objecte d’una acurada restauració. Del claustre, en resten tres ales, formades per arcades de mig punt separades per columnes simples. El teulat és de fusta d’un sol vessant. En el conjunt monumental de Mur es portaren a terme obres de restauració en la dècada de 1990 (enciclopèdia.cat).
Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.

Detall dels símbols dels 4 Evangelistes: Mateu, Marc, Joan i Lluc, respectivament.
Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.
Un terç dels apòstols, amb el seu nom al costat.
Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.

Detall de les finestres, amb escenes de la vida de Caïm i Abel.
Segle XII. L'església de Santa Maria de Mur (el Pallars Jussà).
Museum of Fine Arts, Boston.

Detall d'una escena bíblica al peu de l'absis.
1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
La façana enrunada. 
1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

Una part del claustre, tapiada. 

20170618

[1726] Poble, castell i cenobi de Mur

1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

Vista des del pati interior.
1845. Mur (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'origen del prebostat de Mur: «...data del siglo XXI, en que el conde de Pallars fundó la iglesia de Santa Maria de Mur, cuyo prepósito o paborde puso bajo la sugeción inmediata de la Santa Sede...» Els comtes buscaven de sostraure's a la influència omnipresent en aquells territoris del Bisbe de la Seu. 

Sobre el castell de Mur, la descripció és breu però exacta: «...está constituido sobre una roca, a 200 pasos de la iglesia del pueblo, siendo antiquísimo: su obra es de mucha solidez y de figura elíptica; tiene en la punta NE una torre, cuyas paredes son de 46 palmos de espesor, y todo su esterior está bastante bien conservado».
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Planta el·líptica del castell i situació de la imponent torre (fototeca.cat).
1845. Mur (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El poblet de Mur «se compone de varias casas y masías esparcidas por el término de la manera siguiente: Mur solo, en que solo existe la iglesia y restos del antiguo monasterio, hoy casa del cura, está situado en la cima de su collado...», Collmorter amb 4 cases, Santa Llúcia, amb 45 cases i església; i els llogarets de Les Esplugues, el Fornicó, Sellamana, Es Comuns, el Meüll, i Coscó. Vilamolat i el de Puigmaçana també en formaven part. 

A Santa Llúcia, «hay buenas fuentes y labadero, pero en las demás escasean de aguas y tienen necesidad de surtirse en fuentes bastante lejanas». A Vilamolat hi havia el molí fariner. Tot plegat, amb 20 veïns o llars, que no arribaven als 200 habitants.
1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

La magna torre del castell.
1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

La posició estratègica sobre la Conca i la Pallaresa.
1937. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Imatge del bitllet d'una pesseta de l'ajuntament trempolí.
«Antic castell del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), emplaçat al cim d’un turó (888 m.) encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l’entrada de la Conca de Tremp. 
L’edifici
«La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca. Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors. El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat. Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau: els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una bestorre, sostinguda a la part interior per una arcada que transmet les empentes a les parets laterals del recinte. S'hi accedeix per un portal elevat de mig punt, situat a l’altura del cos de guàrdia. A l’altre extrem del recinte, a la paret de migdia, hi ha adossada la torre de l’homenatge, una torre mestra de planta circular, que sobresurt per damunt de la muralla i que té una alçada d’uns 16 m. Aquesta torre té diverses finestres a llevant, a migdia i a ponent, espitllerades exteriorment i de mig punt a l’interior. El portal, de mig punt i elevat, és a la banda de ponent; s’hi accedeix per una escala exterior tallada a la roca.
La història
«El castell, que apareix referenciat per primera vegada el 969, era propietat dels comtes de Pallars. A mitjan s. XI, Ramon V de Pallars Jussà el cedia en feu a Arnau Mir de Tost, el qual, anys més tard, el deixava en testament a la seva filla Valença, esposa de Ramon V de Pallars, i al seu nét Arnau. Més endavant, els comtes de Pallars, Ramon i Valença, infeudaren el castell, primer al seu fill Ramon Pere i després a Artau II de Pallars Sobirà. Segons alguns documents de l’època, el castlà de Mur era un tal Miró de Mur. Dels s. XII i XIII es conserva poca documentació, però es pot confirmar que els castlans de Mur eren els membres del llinatge del mateix nom i feudataris dels comtes de Pallars Jussà. A partir del s. XIV, els Mur esdevenien feudataris dels reis de Catalunya i Aragó. El darrer membre de la nissaga, Hug Pere de Mur i Cervelló, va viure a la primera meitat del s. XV. Posteriorment, la baronia, a conseqüència de casaments, herències i vendes, fou propietat de diverses famílies. L’església es començava a construir entre el 1057 i el 1060, al costat del castell de Mur, per impuls dels comtes de Pallars i el seu fill, Pere Ramon. Les obres van acabar el 1069. Al final del s. XI, era instituïda com a canònica agustiniana i escollida pels comtes de Pallars com a necròpoli familiar. Arran d’aquests privilegis, es va formar la pabordia de Mur, que ocupava un extens territori del Pallars Jussà. A la darreria del s. XVI, es va convertir en una col·legiata secular, encara que conservava els drets i les possessions anteriors; a partir del 1873 va esdevenir parròquia rural, i amb això s’iniciava el seu abandonament i decadència. L’any 1920 fou declarada monument nacional.
«A pocs metres, en direcció SE, hi ha la col·legiata de Mur. El castell i la canònica formen un interessant conjunt, consolidat i estudiat gràcies a successives campanyes de restauració iniciades al primer terç del s. XX i també en la dècada dels setanta i els vuitanta» (enciclopèdia.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
La impressionant torre del castell des del peu.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
L'altra torre, la de l'homenatge.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
Vista des de la porta de l'església. L'estat ruïnós abans de la restauració.

20170525

[1710] Velles vistes isonenques

1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'antic i ferreny campanar romànic de l'església d'Isona, destruït als bombardejos de la guerra. Ben posadetes per al retrat, unes quantes xiquetes del poble, assegudetes a l'escala tombada a la paret.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
S'aprecia el rellotge que hi existí al costat de les dos campanes. Al poble, ja hi havia llum elèctrica, cosa que ens data la fotografia en acabat el pantà de Tremp.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La placeta davant l'antic portal de la vila murada.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Les dones i la canalla a baix a la font.
1850. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Títol de propietat de la «Sociedad Minera Dudosa» per a l'explotació de les mines de carbó del terme. El nom no incitava gaire a la inversió...
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'antiga font pública i els rentadors a la sortida de la vila. 
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista de l'entrada al poble de fa cent anys.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Detall de la vila de fa cent anys, al carrer del Vall. 
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista des de les eres als afores. La canalla tota congregada per a l'ocasió, poc freqüent, del retrato. En canvi, actualment, els mòbils fan dels joves els protagonistes (quantitatius) del món de la fotografia.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El poble des del vall o barranc.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El carrer del Portal.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El mercat sota els porxos.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista general amb la vila vella emmarcada sota l'ametller.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista general del poble, amb l'antic campanar. La vinya era present entre els conreus, i les parets de tàpia de les pletes destacaven a la vista. Un galant xicot posa per a la posteritat.
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La carretera del Pas de Finestres, el coll de pas de la Conca Dellà cap al Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. 
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El Santuari de la Posa, no gaire lluny del Castell de Llordà, molt modificat al llarg dels temps, és d'origen romànic. L'altar és una antiga ara pagana amb inscripcions del déu Mercuri.

20170523

[1709] Isonenques en blanc i negre

1940-1950. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'entrada a la vila, amb els indicadors de fusta encara de la cruïlla a Tremp i Artesa de Segre.
1940-1950. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una altra vista de la carretera des des les eres. 
1940 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vistes del poble encara sense la torre d'aigües.
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La carretera del Coll de Finestres, cap a l'Alt Urgell. Probablement, en fotografia dels anys 30.
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La vista del campanar, potser d'abans de la guerra.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La nova torre de les aigües de la postguerra.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La vila de la postguerra.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El vell campanar i les parets de les cases, amb els impactes de projectils a la façana. Un pagès amb la mula en primer terme.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El campanar de l'anterior església parroquial, que serà refeta entre 1959-64.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Diverses vistes de la vila rural de la postguerra, amb els característics pallers de les eres.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). 
La vella plaça del Bisbe Badia.


1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça del Portal, a la primera postguerra, amb el petit edifici de les «Escuelas Nacionales» (franquistes espanyoles) al fons.
1960-70. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça del Portal a la segona postguerra, ja amb algun gran tractor i tot. 
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Cases noves aixecades en la postguerra a les viles adoptades per (seu) «Caudillo», per mitjà de les ajudes a la reconstrucció del programa de «Regiones Devastadas» (per la seua aviació feixista italiana).
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Els bells i tradicionals porxos de la plaça del Pi. La segona foto, potser ja més de cap a la segona postguerra.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La fàbrica de farina.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La nova casa de la vila.
1965 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La nova nau de l'església, d'estil goticitzant.
1930-40. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La font pública amb les canelles a raig ple.
1940-50. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
De camí cap a la font de la Torreta.