Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges

20170811

[1750] La fortalesa de Mur, 1880

1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Article dedicat al castell i cenobi pallarès, signat per Antoni Mir Casases, erudit de la Renaixença (Talarn, Pallars Jussà, 1830 — Tarragona, Tarragonès, 1885). Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona (1869) i metge militar. Autor de Topografia mèdica de Tarragona, d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp (1883), de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá (1888) i articles de tema mèdic i històric (enciclopèdia.cat).


La fotografia, sens dubte de les primeres, si no la primera, de la fortalesa pallaresa, ens mostra el superb castell del segle X, possessió del conqueridor cavaller Arnau Mir de Tost al segle següent. 

1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Descriu la prosa romanticoide de l'autor: «Sa colossal torre de l'homenatge de cinc pisos, com encantat vigia, aguaita tots l'extens espai que ocupava l'antic Comtat de Pallars, des de la serralada pirinenca fins a les muntanyes que confinen amb la vall d'Àger i des de les marges de la Noguera Ribagorçana fins a la llera de la Noguera Pallaresa, que el separava del Comtat d'Urgell».

La seguretat del castell es garantia amb «ses muralles cimentades sobre duríssima roca, sens més solucions de continuïtat que una petita porta situada a considerable altura, i solament accessible mitjançant escales movibles, algunes sageteres, i en lo semicercle amb què tanquen la part del N. tres estretes finestres obertes en lo més alt de l'alcàsser, a mode d'observatori».
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'imponent castell, «sentinella avançat del Comtat de Pallars», amb sa altíssima torre encimbellada dalt de tot del turó.  
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

«Lo lector pot divagar en ales de la fantasia i forjar contes, llegendes i totes les escenes tràgiques que li inspiri sa imaginació, que a això es presten granment lo caràcter tètric de la fortalesa, la soledat que la rodeja i el panorama encantador que des des sos merlets se descobreix».
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La fundació del cenobi al 1069. «L'arxiu de la Col·legiata... per la riquesa dels documents que atresora, ofereix estrany contrast comparat amb la carència de notícies relatives al castell immediat»
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Al cenobi fortificat s'hi accedia per un pont llevadís. Descripció dels espais, amb referència a les pintures murals romàniques, «amagades per lo retaule de l'altar major... contemporànies de la fundació del temple». 
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Damunt la porta s'hi observen els dos forats de les cadenes o sogues del pont llevadís, i la petita obertura per deixar-hi caure pedres o bé oli o aigua bullents.
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'abandó del lloc al segle XIX era considerable. «Solament en circumstàncies extraordinàries s'interromp tan profund quietisme, tan trista soledat. Quan una sequera tenaç i aterridora agosta els camps i cega les fonts, i el fantasma de la fam se cern en l'atmosfera plomissa i calitjosa, els pobres llauradors de la Conca i de terres més llunyanes encar, se recorden del Sant Crist de Mur i hi acudeixen en peregrinació i formant professó amb hàbits de penitència atronen l'aire amb sos plors i planyideres exclamacions de Misericòrdia Senyor! Dau-nos aigua, que tenim set!».

La tenebrositat del lloc havia donat pas a tot un seguit d'històries esborronadores i «aparicions d'ultratomba, entre sorolls subterranis i fosfòriques flames, que asseguren haver vist i escoltat los que, en una mostra de valor temerari, s'han atrevit a passar una nit en lo cenobi de Mur». Pecat que l'autor no s'avingués a contar-ne alguna, que de ben segur havia escoltat dels veïns en aquella excursió. 
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'espadanya de l'església sobresurt rere el mur. El mossèn llegeix tot arrimat a la pedra. «En l'actualitat l'església serveix de parròquia a alguns caserius i petits pobles per complir sos devers religiosos sota la direcció d'un sacerdot, únic vivent entre aquelles desertes i majestuoses relíquies de remots temps».
1859. «Los Trobadors Moderns», BCN (Càtedra M.Torres, UdL).
Al Castell de Mur, poema patriòtic d'Antoni Mir, de to panegíric davant les runes de l'antiga fortalesa.

«Mes no tot se perdrà, puix sa memòria
viurà fins la darrera generació.
Muses consolaran la decadència
i amb dolça gaia ciència,
no faltarà en honorar-la el trobador.

«Jo tes cruels cuites com a mias ploro,
sempre en mig de ruïnes gemegant.
Sabeu per què? Perquè de ses ruïnes
les glòries llemosines,
espero que algun temps renaixeran».

20170809

[1749] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: Sort, Rialb i Llavorsí (iv)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Arribada a Sort: «En Sort hay Registro de la Propiedada y peluquería de señoras, Banco y Caja de Ahorros, juez y médico forenda, Notaría, tintorería, hotel, café, farmacia, diez o doce taxis y un comercio variado, moderno y bien surtido», cosa que sorprèn l'autor: «la historia, con sus demanes y sus achuchones, sus cabezonerías y sus improperios, no puede con la vida del hombre: si el hombre no fuera tan resistente a las zurras históricas, la humanidad ya hubiera desaparecido hace tiempo y de ella no quedaría rastro».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Els murs del vell castell comtal. «El castillo de Sort es un muerto habitado por la muerte... un viejo soldado que, por la cuesta abajo del tiempo, paró en enterrador...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
«La gran riqueza de Sort es la mula, el producto con el que levantó su economía en la posguerra, en todas las posguerras. Las mulas de Sort tienen mucho renombre en todo el país; las mulas de Sort son el resultado del cruce de los garañones de Vic con la yeguas indígenas, de poderosa presencia y de estampa mu parecida a la de las yeguas percheronas. Un buen garañón de Vic puede valer quince y veinte mil duros, más que un Seat de segunda mano».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
El ball de l'esquerrana de Sort.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Detall del poble a la riba de la Pallaresa, al peu del mont de la Mata Negra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
La fonda del Feliçó i els topans de la vila. «A los de Sort les dicen neros, de apodo; Nerisa o Nerissa, según la tradición, fue un pueblo que hubo al otro lado del río y que, como Vilamflor, murió de cansancio, A los del Altrón les llaman carallots, tontos; a los de Nialp, boters, boteros; a los de Enviny, lladres, ladrones; a los de Olp, que es un caserió d'Enviny, xiulets, silbadores; a los de Llavorsí, mata-rucs, mataburros, y así sucesivamente».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Rialp, amb els porxos de rústics pilans de pissarra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
«En Rialp, empieza el Pirineo». Dotzè lliurament de la sèrie. «De Sort a Rialp, sin apretar el paso, hay menos de una hora de camino... Rialp, a las seis del día recibe al viajero con campanas... es el primer pueblo pirenaico que el viajero encuentra... Es la Virgen de Agosto...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
L'autor descriu la festa de Carnestoltes de Rialp, i hi inclou el verset sarcàstic que cantava l'alcalde Carnestoltes quan passava de casa en casa a recollir fato:

«A la gent d'aquesta casa
no els hi desitgem cap mal,
Déu el do pigota i ronya,
corrença i mal de quixal».

De la teca recol·lectada se'n feia la calderada, «de la que come todo el pueblo», el dimarts de Carnestoltes, presidida, com tocava en aquells immunds temps de franquisme (espanyol) pel mossèn, l'alcalde i el «comandante del puesto de la guardia civil». Marededéu, quin tuf!

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Comentari sobre la toponímia bascoide del Pallars.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Llavorsí parece un viejo lobo receloso que hubiera bajado a desplojarse al río (o a lavarse en las aguas del río), las mordeduras del cepo de hierro». Mentre que pel carrer «pululan los pescadores veraneantes, los señoritos de la ciudad que se miran en el espejo antes de salir, a ver qué tal hacen con su deportivo atuendo...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Vista preciosa del Llavorsí de començament dels 60 del segle passat.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Explica l'autor l'anècdota que en arribar a Llavorsí perdé 60 duros de l'època jugant a les bitlles i que hagué de recuperar-los jugant a les cartes a l'hotel Lamoga.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Al Hotel Lamoga, antes le llamaban la Fonda del Chato; la civilización parece que va moderando el lenguaje poco a poco».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Una altra vista de Llavorsí amb les torres d'energia hidroelèctrica dominant el terme, més que no pas els pins i avets.


20170807

[1748] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: Collegats amunt (iii)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
La carretera vella dels Collegats al peu dels penya-segats de l'espectacular congost de la Noguera Pallaresa que obre pas del sobirà al jussà Pallars. «El Collegats es gollizo misterioso, profundo tajo por el que se vierten las aguas capaces de hender, al alimón con el tiempo, la misma costra del mundo».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
«La garganta de Collegats, de puro estrecha, no aloja sino al camino y río... Los muleros de Sort anunciaban su paso a silbidos restalladores  como trallazos, ya que dos recuas no cabían en la ruín vereda, no podían cruzarse. Hubo un tiempo... en que el Noguera Pallaresa se alimentó de mulas poéticamente despeñadas. El viajero, en recuerdo de las mulas muertas, como romeros, en el camino, besa una piedra del suelo y la deja caer sobre la corriente». Acaba l'autor aquesta etapa diària amb una descripció de l'Argenteria, «mansa cortina de agua, plateada, caprichosa y lánguida».

El capítol 5 és dedicat als vells hostals de camí desapareguts: «Hace años, por estas trochas aún bullían los hostales de los arrieros, que la civilización arruinó: el hostal de Morreres i el del Comte, el de la Bona Mossa i el Hostal Nou, el Hostalet i el de Golleri, el del Rei, el d'Aisí i el de la Fam. El viajero hubiera preferido encontrárselos vivos aún y en pie, abigarrados y bullidores, con las cuadras repletas, los mozos durmiendo en el zaguán, y los amos, en la cocina y bien comindos. Y tirándole viajes al porrón».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
Explica el caminaire la llegenda del Comte de Pallars que fou deixat cec per la Mare de Déu en incomplir sa promesa: «Aigua passada, Mare de Déu enganyada». Sobre el poble de Gerri, escriu de manera encertada: «es un pueblo extraño, que cultiva la sal como otros crían la huerta. En Gerri hay una fuente de agua salada, de la que viven todos o casi todos, que se remansa en bancale abiertos, bien aireados y soltados: la sal se obtiene por evaporación, que es sistema folklórico e infalible, método que no tiene vuelta de hoja. Lo malo es si llueve».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
«La parroquia de San Félix es construcción parásita del monasterio». S'hi canta una missa «cuya música ardió en la revolución del 800 [carlinada]; desde entonces se canta de memoria y, claro es, cada vez peor».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
Parada i fonda a l'Hostal de la Golondrina o «Casa de la Dulores» de Gerri. «El comedor de la fonda da al río, casi sobre el puente que cruzan los cazadores y las beatas».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
Vista de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni. 
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
Una magistral descripció del ball de la morisca gerrienc.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
«Gerri es pueblo que baila la morisca, pantomima de la liberación de la princesa cristiana presa del rey moro, es danza de ritual solemne y que ejecuta una sola pareja, al principio cogidos de la mano y después sueltos y girando la mujer en torno al hombre, como queriendo huir» i continua explicant el protocol de la festa.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
«Gerri de la Sal es pueblo de cinco caminos: dos a Poniente -a un lado y a otro del barranco Conde- y uno a cada uno de los tres puntos restantes». L'il·lustre caminaire segueix amunt, direcció nord, i arriba a «la ermita de la Mare de Déu d'Arboló, que queda a la derecha y en alto, es una réplica, reducida a escala, del monasterio de Gerri. En esta ermita se guardan los Martirsants, que son unas reliquias de los Santos Inocentes traídas de Tierra Santa». Diu que l'aplec a Arboló, el primer diumenge de maig, solia tindre conseqüències altament casadores.

Arribada a Baro al capvespre, a la fonda de Cal Menal que a més, «es estanco, lechería y central de teléfonos». Se'n queixa de la poca substància de la sopa servida al sopar, «una de las peores aguachirles de las que se guarda memoria histórica».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 20 d'octubre.
Les eres salades o basses de les salines de Gerri de la Sal, a tocar del riu.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 d'octubre.
Pujant per la Noguera Pallaresa: Malmercat, Montardit, Vilamur, Tornafort. «El xolís es una longaniza que corta en forma de guitarra, y su espíritu, vamos, lo que lleva dentro, es carne de cerno de segunda: cabeza, cuella y costillas, sobre todo), picada y sazonada con sal y pimentón...» 
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 d'octubre.
«El Noguera Pallaresa, en llegando a Sort, puede cruzarse por encima de dos puentecillos de olorosas tablas sangrantes, poéticas, animales: uno más tímido y ruín, antes de llegar al pueblo, y el otro, aguas arriba y de mejor fabricación, mismo frente a las casas: a éste le dicen de Santa Ana».


1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 d'octubre.
La vista de Sort abans de l'arribada del turisme.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 d'octubre.
«La noble y campesina mesa del Pallars»: porró, xolís, rovelló, formatge, coca de recapte i truita de riu.

20170722

[1741] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: l'arribada a la Pobla de Segur (ii)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 9 d'octubre.
El barbut viatger amb sa boina i mangala tenia 40 anys. «El 12 de agosto, Santa Clara, de 1956, domingo, el viajero llegó a Pobla de Segur en tren...»
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

Onze establiments d'hostes ja a la vila per aquells temps de 1956. Elogi de la cuina d'en Llorenç Cortina, que prefereix atendre els tractadistes de mules de Salàs per damunt de tot i d'en Miquel Ros, amb les millors truites de riu. Segons l'autor, se'n cruspí fins a 25 -diu exagerant... o no-, perquè a més pagava l'alcalde Boixareu.

«En Pobla de Segur se topan, como chotos, los ríos Flamisell y Noguera Pallaresa, que se remansan, bucólicos y de golpe sensatos, en el pantano de San Antonio o de Talarn».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

Comentari sobre l'etimologia de Pallars, amb escepticisme: «El viajero no entra ni sale en la cuestión, aunque supone que en esto, como en el diagnóstico de las enfermedades, no conviene complicar demasiado las cosas ya que lo más sencillo suele ser, probablemente, lo más cierto». També inclou un breu repàs històric dels orígens de Catalunya.
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 9 d'octubre.

«El condado de Pallars es viejo como la Marca Hispánica de los carolingios».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Més història pallaresa sobre Hug Roger III i sa dona, Caterina Albert, «la heroica defensora del castillo de Valencia de Aneo». També heroica dona, escriptora, fou la Caterina Albert empordanesa, la Víctor Català.

Referència al pastís, la beguda dels bars i cafès de Sort, juntament amb el vi encubellat, «el aromático vino de la comarca de Tremp, que se despulla o desnuda en la bota y que es ligero y saltarín como un corzo...»
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

«El viajero, pasando por Pobla de Segur, se encuentra como en su casa».
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Les expansions del «viajero» en la nit estiuenca de la Pobla.
1963. La Pobla de Segur, «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela,
«ABC», 10 d'octubre.

Don Camilo observant el poble des de l'altra banda de la cua del pantà.