Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d'Ebre. Mostrar tots els missatges

20171009

[1778] Vistes asconenques acolorides, anys 70

1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Foto: Santi Alfonso  (Món Agrari).

A tocar de les vinyes, el pas de barca entre les dos marges de l'Ebre, amb el poble allargassat al fons, i el vell castell medieval damunt del tossal.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Fins que no fou construït el pont sobre l'Ebre, a l'any 1972 per mor de les obres de la central nuclear, per passar al costat de Vinebre s'havia de fer pel pas de barca. El detall ens mostra un Pegaso de l'època transportat de costat a costat. Riu-te'n de la barcassa!
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra espectacular vista del poble sobre el blau del riu, amb la barca travessant un camió de l'època, quan ja els carros començaven a desaparèixer de l'escena de la vida rural. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall del camió surant sobre la barca per damunt de l'Ebre, amb les cases del poble, ben esgraonades, a la falda del castell.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El poble vist des del tossal del castell. La plana al·luvial del riu es mostra en tota la seua extensió, fins més enllà de Vinebre. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un racó de poble, amb un vell Seat 600 aparcat sense problemes a la vora. Llavors, molts pobles ja començaven a disposar de carrers pavimentats amb voreres.

1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall dels balcons, amb les antigues persianes de corda abaixades. Moltes de les antigues cases tenien balconades o galeries de cara al sol de migdia. Un recurs arquitectònic per regular la temperatura d'estiu, facilitar l'assecament de fruits, l'estesa de la roba o la ventilació que arribava amb els vents del camí de sirga. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La gran església del poble i el carrer Major. El cotxe començava a conquerir els estrets carrers dels pobles, fets més per al trànsit de bèsties i carros que no pas de vehicles a motor, sempre massa sorollosos i rabents. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La cruïlla de carreteres davant l'ermita de Sant Miquel.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El poble, el riu i la plana des del castell (fototeca.cat).
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de les velles teulades de teula roja, amb la cadireta romànica de l'església que sobresortia per damunt i es retallava sobre l'aigua del riu. Les vinyes a l'altra marge del riu predominaven entre els conreus de secà, perdut ja el negoci de les figues i panses seques. 
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Les vinyes verdes dominen la plana de conreu al·luvial, mentre el poble creix per força nuclear (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un vell carrer asconenc, de flaires del tot medievals encara (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Les antigues runes del castell templer i hospitaler, senyors del lloc i del pas pel riu (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La vella torre del castell hospitaler, llavors enrunada, ara darrerament restaurada (any 2017) (fototeca.cat).
Anys 1980. Ascó (la Ribera d'Ebre).
L'ermita de Sant Miquel, amb les indicacions viàries al peu del mur. 

1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Castell, poble, ferrocarril i riu, tot ben disposat al seu nivell corresponent  (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra vista des de la mateixa localització, que permet apreciar el desnivell del castell fins al riu, amb el poble entremig (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Encara un altre detall des de la sortida meridional de la vila (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una típica imatge d'aquelles dècades, amb els R-4 i Simques omplint la plaça, a la sortida de la gent de missa de diumenge. 
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El pont d'Ascó sobre l'Ebre, fet entre 1972 i 1974. Ara hi passa la C-12.
Anys 1980. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de l'escut de la vila, amb la creu hospitalera sobre el vell castell. 

20171005

[1777] Vistes asconenques del segle XX

1972 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Esplèndida imatge de l'Ascó del passat: l'embarcador i la barca que unia les dos riberes ebrenques amb la vila ajaguda al llarg del riu, sota el vell castell d'arrels templeres. La vista de la vila no devia haver variat gaire des de final del segle XIX fins aleshores, al moment de l'entrada violenta del poble a la modernitat per mitjà de l'explotació nuclear del seu principal actiu natural, el riu. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'escut dinovesc de la vila, amb Sant Miquel derrotant el dimoni.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A l'entrada del poble, l'estació (57) i el moll de mercaderies (55) al costat de la via. En aquells temps, la carretera a Gandesa(50) pels peus del poble es trobava en construcció. La via havia tancat l'ancestral accés directe de la vila al riu. Tots els carrers, ben arraulits als peus de l'església. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Les poc més de dos-centes cases de la vila formaven «uns trenta-cinc carrers i algunes places, tot estret, desigual i de forta pendent, necessitant d'esgraons per a son recorregut i tenint quasi totes les cases sortida per lo carrer i pel pis».

«En lo cim de la localitat, apareixen les despulles de parets i columnes gòtiques del convent dels cavallers de l'orde del Temple, alçat arrel de la restauració [conquesta]».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A més, «passa tocant la vila, llepant la riba dreta de l'Ebre, la via dels Directes, que després de vadejar la corrent per lo pont anomenat de Garcia, segueix en direcció al N. a buscar la drecera del riu». S'inaugurà al febrer de 1892. 

«Lo terreny és muntanyós, quasi tot secadiu, sense fonts naturals, obligant als veïns d'Ascó a aprofitar-se per als usos domèstics, de les aigües de l'Ebre que toquen les parets del poble».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
La tanca de fusta que protegia la via fèrria, amb uns figurants al davant, entre ells els guardaagulles. Clixé d'Antoni Güixens.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Primer els templers, i després els santjoanistes, dominaren els castells d'Ascó i Miravet, a l'una i l'altra banda del Pas de l'Ase, de manera que dominaren tota la ruta i el comerç fluvial. «Encara se conserva en Ascó la casa del comanador de l'esmentada orde, puix en la mateixa visqueren sos representants, fins que fou variat l'organisme polític i administratiu de la terra catalana». 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Detall de les cases esgraonades de la vila, sempre amb les restes del vell castell presidint l'estampa.
1937. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Bitllet moneda de l'ajuntament de la vila. Sembla que no van tindre temps de fer fer un segell en català.
Anys 1950. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista espectacular del cap de la vila, a l'entrada a l'estació de tren, amb el molí d'oli amb l'alta fumera i el riu ben magnànim.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La plaça de l'Església en un temps quan encara no hi havia els carrers pavimentats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de l'església i dels carrers que hi conflueixen.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Pas dels carros per la barca. 
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall del poble des de l'antic pas de barca, més o menys on es faria el pont sobre el riu. A la matrícula, l'aguilot franquista (espanyol), que aquests dies d'octubre torna a sobrevolar vergonyosament el nostre país.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Placeta amb el Monumento a los Caídos franquista (espanyol). La pressió de la repressió espanyola sobre els petits pobles rurals fou molt forta.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La via de tren sobre el terraplè de pedra davant del riu. Una muralla entre el poble i l'aigua aixecada sense cap mirament segons els interessos econòmics de l'època (final del segle XIX). Al fons, la doble via i l'edifici de l'estació.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
L'ermita de Sant Miquel, llavors ja amb les cases del poble al voltant.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista preciosa de la vila, des d'aigües avall, a la sortida del tren del petit túnel al cap del poble, encimbellat damunt el penya-segat que dona (donava) al riu.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra vista similar, amb la magna visió de l'Ebre al seu pas pels peus de la població.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La vella barca del pas sobre l'Ebre, amb la vila sempre al fons, emmirallada (metafòricament parlant) a les aigües del riu, i amb l'antic castell templer enrunat guaitant sobre l'horitzó.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barcassa al costat de l'embarcador de la marge esquerra. Al fons, l'altre marge, i el camí que hi duia. Tenia ja els dies de vida comptats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un breu resum, en anglès, de la Ribera d'Ebre, amb la imatge del carrer dels Sequerets asconenc, sobre el vell cementiri musulmà d'abans de l'expulsió dels moriscos a començament del segle XVII. Bona part dels habitants, de religió islàmica és clar, foren expulsats del poble aquell any. El carrer s'orienta a sol ixent, a la Meca, per tant. Com que calia repoblar-lo, fou cedit pels hospitalers als treballadors del gremi d'assecadors de figues i panses, que passà a donar-li nom: sequers, sequerets.