Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santes Creus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santes Creus. Mostrar tots els missatges

20171225

[1786] Nativitat medieval

Segle XII. Santa Maria de Sagàs, Bisbat de Solsona.
La simplicitat romànica, de tocs autènticament kandinskians. La presència del bou i la mula esclafant el bressol del Jesuset connectà amb l'imaginari popular i feia del tot humana la representació. La Mare de Déu apareix encara allitada després del part, amb un Josep pensatiu al seu costat.  
Segle XII. Mare de Déu del Coll d'Osor (la Selva).
L'anunciació de Gabriel i la Nativitat en una mateixa escena. Maria i el nen ajaguts mentre l'arcàngel prova de fer entendre a Josep, assegut, la situació. Els Evangelis canònics no diuen gran cosa sobre la nativitat de Jesús: «el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» (Lc 2, 6). En un estable, doncs, a dins d'un presepio, un com o menjadora dels animals. D'ací sorgí la imatgeria del bou i la mula. Altres evangelis apòcrifs donaven més detalls del naixement i infantesa de Jesús, i incloïen la presència d'alguna llevadora i tot. 
Segle XII-XIII. Santa Maria de Cardet o de les Cabanasses,
la Vall de Boí (la Ribagorça).

El Mestre Joan del taller ribagorçà també representà la imatgeria tradicional de la Nativitat, amb la partera agitada, tot descansant amb Josep vetllant-la, al costat del pessebret escalfat pels animals. S'hi afegeixen els pastorets de la muntanya, amb ovelles i cans inclosos, que reben l'anunci de la bona nova de l'àngelet. 
Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de Lluçà (Osona).
La Mare de Déu dempeus deixa el Jesuset al pessebre, amb Sant Josep contemplant l'escena maternal. El cos dels dos grans animals s'amaga darrere la petita menjadora que fa de bressol. Un truc visual molt simple i modern alhora, que estalviava lloc al quadre, temps i complicació al mestre pintor.
Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de l'Estany (el Moianès).
La Nativitat també en representació escultòrica, sempre amb els elements tradicionals, que s'hi han mantingut inalterats durant dos mil·lenis. Maria hi apareix agitada i amb l'ajut d'una llevadora. Les orelles i les banyes ens ajuden a distingir el bou de la mula.
Segle XIV. Col·legiata de Sant Pere d'Àger, la Noguera d'Urgell.
La preciosa Nativitat del Mestre d'Albesa en un dels compartiments del retaule de la cripta, presenta una escena molt tradicional i casolana, amb la mare acaronant el fill, l'escalfor de les bèsties, la llevadora al peu del pessebret, l'àngel damunt el ràfec de l'establia, Sant Josep expectant i els pastorets acudint a la crida. 
Segle XIV. Clau de volta de Santa Maria del Mar, Barcelona.
La petitesa de l'espai obligà a resumir l'escena tradicional: ni angelets ni pastors, el Jesuset al centre sobre un gran i treballat pessebre, pare i mare als peus i al cap amb riques vestimentes, i els animals que tanquen per darrere la representació. Un gran estel, més lluent que tots els altres, hi representa la bona nova del naixement diví. 
Segle XIV. Retaule del Sant Esperit de Manresa.
Obra de Pere Serra per a la catedral manresana, datada al 1394. El retaule és una narració de la intercessió constant de l'Esperit Sant al llarg de la història, des de la Creació fins a la Passió de Jesús. L'escena de la Nativitat és presidida per l'estel de Nadal, al capdamunt de la cova. Maria no es troba allitada, però sí amb la llevadora present. Josep és presentat amb una llampant vestimenta, a l'estil dels grans patriarques de la tradició israelita. Darrere seu, els pastorets gairebé no es veuen, mentre que els animals i el gran pessebre ocupen el centre de la imatge, amb el Jesuset tot embolcallat en bolquers. 
Segle XIV. Església de Sant Pere de Cubells, la Noguera d'Urgell.
La influència de la pintura sienesa en les pintures de Pere Serra i els seus germans, diuen els entesos, és notable per les figures estilitzades, boca petita, ulls esquinçats. L'obra data de final del segle XIV o començament del XV. El pas cap a les nativitats gòtiques comportarà la idealització del Naixement. Tot i l'austeritat de l'escena, res ja no fa tuf de pobre. El pessebre més que una menjadora sembla un bressol fet a propòsit. Només les argolles per lligar els animals ens remeten a un estable. Els animals encara tenen gran presència en el quadre, i als pastorets se'ls reserva un racó. 
Segle XIV. Monestir de Sixena, els Monegres,
Bisbat de Lleida fins al 1999.
Retaule de la Mare de Déu, que s'ha atribuït també al mestre Pere Serra. Però aquesta Nativitat conserva un toc més popular i senzill que les altres obres d'aquest autor, amb el Jesuset damunt la palla i un pastoret amb el sac de gemecs a l'adoració.
Segle XIV. Capa pluvial del Bisbe Bellera, Vic.
(Museu Episcopal de Vic).
La capa és de vellut vermell, amb figures d'or i sedes policromes brodades a l'estil propi d'Anglaterra entre el segle XIII i la fi del XIV i caracteritzat per l'estilització i l'expressionisme de les figures. Només els animals recorden l'establia de Betlem, mabats darrere una menjadora senyorial. Maria apareix ajaguda en un gran llit, coberta de teles, amb l'assistència de la llevadora i Sant Josep als peus. La tendra imatge de la mare abraçant el fill dona a la representació una gran força de sentiment.
Segle XV. Retaule de Guimerà, l'Urgell.
A començament del segle XV, el gòtic va deixant enrere la visió tradicional, popular i humil de la Nativitat. Ramon de Mur, l'artista, encara hi pinta les bèsties domèstiques, però el pessebret més que una menjadora és un gran llit de pedra treballada, on el Jesuset queda arraconadet de tan petit dins d'un tan immens bressol.
Segle XV. Reial Monestir de Santes Creus, l'Alt Camp.
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l’altar major del monestir de Santes Creus. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, acabés l’encàrrec. La imatgeria és més divinitzada que no pas popular, amb tota una cort d'angelets damunt una establia de tons daurats, tot i que el gest de la mare agafant el fill, amb un pacient Josep al costat, amb la presència dels animals al darrere, encara li dona un cert caliu tradicional. 
Segle XV. Santa Maria de Verdú, l'Urgell.
Pintura gòtica de l'escola lleidatana de Jaume Ferrer II. És una de les taules del retaule de l'alta major de l'església parroquial. Ja no hi ha establia, no hi ha ni bou ni mula ni pastorets. Només una escena celestial, amb els angelets servant una tela que fa de fons de l'escena. Les robes són riques, malgrat les sandàlies de Josep. El Jesuset ja no és bressolat en una menjadora. 
Segle XV. Retaule de Peralta de la Sal, la Llitera.
Nativitat gòtica obra de Jaume Ferrer II. El retaule, que conté altres taules obra de Pere Garcia de Benavarri, fou desmuntat i venut a començament del s.XX. Aquesta taula és conservada al Museu d'Art de Cleveland des del 1953. La pobresa i simplicitat romàniques han desaparegut per donar pas a una visió més divinal de l'escena. Els animals resten en segon pla, amb una mirada creuada molt original. Les roberiada és molt rica, el pessebret ha desaparegut, i els pastores han sigut substituïts per altres adoradors, probablement els mecenes de la pintura.

20161113

[1566] Poblet vs Santes Creus

1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Vista del conjunt murallat des de la plaça del monestir.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La muralla emmerletada té un perímetre de poc més de 600 m., una alçària d'11 i un gruix de 2, reforçada amb una dotzena de torres de planta quadrada o poligonal, com les majestuoses que flanquegen la Porta Reial. Una autèntica fortalesa a mig camí de Lleida a Tarragona aixecada per Pere III el Cerimoniós per honorar la dinastia nacional.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El text d'aquest primer i únic volum de l'obra fou escrit per un joveníssim Francesc Pi i Margall. Una narració de viatge escrita en primera persona, molt descriptiva, que deixa constància de la Catalunya que començava a respirar romanticisme. En aquest episodi, conta com, sortit de Tarragona via Valls, travessa el Coll de l'Illa en direcció a Montblanc, on féu nit, i en què quedà sorprès per les dimensions de l'església, «de gran capacidad y mucha grandeza para lo que es la villa, pues la preceden anchas y espaciosas gradas con una alta y bien labrada cruz puesta en el descanso de la barandilla».

L'endemà, dia ventós, reemprèn camí cap a l'Espluga, poble «triste y sombrío com ya ennegrecido por la mano de los siglos. Coronaba al pueblo un mal castillo, cargado de años y fatigas...» El vent doblegava les rames dels aulivers, quan a les envistes del narrador va aparèixer «por la parte de occidente una muralla coronada de almenas, dentro la cual álzase junto a los montes un monasterio tan grande y con tantos adherentes, que no parece sino un vasto pueblo».
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La descripció del monestir, llavors exclaustrat i molt deixat, es fa sobre la fantasia de tres personatges que s'hi trobarà, els quals aniran explicant les belleses perdudes del monestir en una marejant, altisonant prosa castellana de l'obligada diglòssia de l'època.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La façana barroca de la porta del monestir.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El claustre ple d'herbassar i amb els arcs mig destruïts per l'abandó sofert per causa de la desamortització. 
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls del malmès claustre pobletà.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Comparança arquitectònica entre tots dos cenobis.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La façana i muralla del monestir de Santes Creus.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la portalada romànica i del finestral gòtic de la façana.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la nau de l'església amb el cimbori al fons.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Sobre la façana de Santes Creus, escriu l'autor que «es una de las más brillantes páginas del arte», i descriu les tombes reials de Pere II i Jaume II. «En resumen: el monasterio de Santes Creus es en general más lógico, más severo; el de Poblet, más grandioso, más rico».
11842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El templet romànic de la font del claustre benedictí.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la font i del claustre a través de les columnes. 

20140208

[610] D'excursió a Santes Creus i Poblet

1881. Reial Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia (Alt Camp).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Façana exterior del recinte fortificat al segle XIV del monestir de Santes Creus, panteó reial amb les sepultures de Pere II el Gran (fill de Jaume I), del seu segon fill Jaume II i sa dona Blanca d'Anjou, rei de Sicília i també rei d'Aragó, després de la mort del seu germà Alfons II el Franc o el Liberal. També hi ha enterrat l'almirall Roger de Llúria, el més victoriós dels almiralls de l'Armada Reial catalana del rei Pere III el Cerimoniós.
1881. Reial Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia (Alt Camp).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Detall de la façana exterior del recinte fortificat.
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
Relat de l'excursió als monestirs cistercencs.
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
Amb tren fins al Vendrell i després fins al monestir de Santes Creus per carretera, probablement amb carro.
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
Santes Creus: «en ell són d'admirar los dos magnífichs enterraments de Pere III [Pere II] i de Jaume II, aixecats en lo creuher a abdós costats de la nau central, d'estil gótich florit y d'una riquesa y delicadesa verament reals S' trovan també en lo interior... las tombas de Roger de Lauria, dels Moncadas,...» És clar, tot amb ortografia prefabriana.
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
Els cups de Santes Creus: «Vejérem també lo Celler, ahont hi ha encara alguna de las antiguas botas de pedra».
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
De Valls a l'Espluga amb tren i amb tartana fins al monestir de Poblet, «que va ser un dia morada y panteó de Reys, y jau avui enderrocat y débil, gracias a las odiosas profanacions y sacrilegis de que ha sigut víctima.»
1881. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.
«...y després de recórrer altres y altres llocs, ja molt arrunats y de difícil y hasta perillós accés, sortírem d'aquell memorat... portant al cor la impressió trista y dolorosa que causa sa vista y contemplació».
1881. Reial Monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Vista del recinte emmurallat, amb la porta reial entre les torres i la façana exterior de l'església, a la dreta.
1881. Reial Monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Detall de les torres defensives poligonals i de la porta reial, de l'època del Cerimoniós. Posteriorment, Martí I l'Humà s'hi faria construir el Palau, tot entrant a la dreta.
1881. Reial Monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Detall de la façana barroca a la muralla, construïda al segle XVI, i que tapà la primitiva façana amb la porta romànica.
1881. Reial Monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

El Claustre, ple d'herbotes i amb alguns arcs enrunats.
1881. Reial Monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 36 i 37.

Detall dels arcs del Claustre.