Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20170813

[1751] A les envistes de Tarragona, 1800

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La torre dels Escipions a les envistes de la ciutat, baixant per l'antiga Via Augusta romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una parella sembla que festegi sota la mirada de les estàtues dels germans generals romans. Un apunt molt simbòlic del dibuixant: les velles grandeses passen a ésser simple i senzilla quotidianitat per a les noves generacions.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Passat l'Hostal de la Figuereta, ja més avall de Torredembarra, els viatgers topen amb el monument funerari. L'emoció els corprèn enmig de la pineda, de les onades batent a la roca, sota la llum pàl·lida de la lluna... amb els dos vells generals vigilant des de la columna. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista de la torre romana, al peu del camí august, amb la ciutat de Tarragona ja gairebé al tombar. Una vista avui impagable, o més ben dit, que ha pagat el preu del «progrés».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El campanar de la catedral tarragonina per damunt l'hortizó de cases i palaus de la ciutat encara emmurallada i tancada dalt del turó. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
SIBI PERPETUO REMANERE... Però no hi ha res que duri cent anys, que deia la padrina, ni que et diguis Escipió. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una urna de pedra trobada al monument i son contingut.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Envistes de Tarragona davant el blau mediterrani des de la Via Augusta.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Esplèndida imatge de la ciutat enturonada, que podien contemplar els traginers des del camí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El tràfec viari no devia ésser tan gran com el de la N-340 moderna, però l'autor va voler deixar-ne constància. El molló assenyala la distància fins a la capital de la metròpoli borbònica, només faltaria...

20170811

[1750] La fortalesa de Mur, 1880

1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Article dedicat al castell i cenobi pallarès, signat per Antoni Mir Casases, erudit de la Renaixença (Talarn, Pallars Jussà, 1830 — Tarragona, Tarragonès, 1885). Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona (1869) i metge militar. Autor de Topografia mèdica de Tarragona, d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp (1883), de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá (1888) i articles de tema mèdic i històric (enciclopèdia.cat).


La fotografia, sens dubte de les primeres, si no la primera, de la fortalesa pallaresa, ens mostra el superb castell del segle X, possessió del conqueridor cavaller Arnau Mir de Tost al segle següent. 

1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Descriu la prosa romanticoide de l'autor: «Sa colossal torre de l'homenatge de cinc pisos, com encantat vigia, aguaita tots l'extens espai que ocupava l'antic Comtat de Pallars, des de la serralada pirinenca fins a les muntanyes que confinen amb la vall d'Àger i des de les marges de la Noguera Ribagorçana fins a la llera de la Noguera Pallaresa, que el separava del Comtat d'Urgell».

La seguretat del castell es garantia amb «ses muralles cimentades sobre duríssima roca, sens més solucions de continuïtat que una petita porta situada a considerable altura, i solament accessible mitjançant escales movibles, algunes sageteres, i en lo semicercle amb què tanquen la part del N. tres estretes finestres obertes en lo més alt de l'alcàsser, a mode d'observatori».
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'imponent castell, «sentinella avançat del Comtat de Pallars», amb sa altíssima torre encimbellada dalt de tot del turó.  
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

«Lo lector pot divagar en ales de la fantasia i forjar contes, llegendes i totes les escenes tràgiques que li inspiri sa imaginació, que a això es presten granment lo caràcter tètric de la fortalesa, la soledat que la rodeja i el panorama encantador que des des sos merlets se descobreix».
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La fundació del cenobi al 1069. «L'arxiu de la Col·legiata... per la riquesa dels documents que atresora, ofereix estrany contrast comparat amb la carència de notícies relatives al castell immediat»
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Al cenobi fortificat s'hi accedia per un pont llevadís. Descripció dels espais, amb referència a les pintures murals romàniques, «amagades per lo retaule de l'altar major... contemporànies de la fundació del temple». 
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Damunt la porta s'hi observen els dos forats de les cadenes o sogues del pont llevadís, i la petita obertura per deixar-hi caure pedres o bé oli o aigua bullents.
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'abandó del lloc al segle XIX era considerable. «Solament en circumstàncies extraordinàries s'interromp tan profund quietisme, tan trista soledat. Quan una sequera tenaç i aterridora agosta els camps i cega les fonts, i el fantasma de la fam se cern en l'atmosfera plomissa i calitjosa, els pobres llauradors de la Conca i de terres més llunyanes encar, se recorden del Sant Crist de Mur i hi acudeixen en peregrinació i formant professó amb hàbits de penitència atronen l'aire amb sos plors i planyideres exclamacions de Misericòrdia Senyor! Dau-nos aigua, que tenim set!».

La tenebrositat del lloc havia donat pas a tot un seguit d'històries esborronadores i «aparicions d'ultratomba, entre sorolls subterranis i fosfòriques flames, que asseguren haver vist i escoltat los que, en una mostra de valor temerari, s'han atrevit a passar una nit en lo cenobi de Mur». Pecat que l'autor no s'avingués a contar-ne alguna, que de ben segur havia escoltat dels veïns en aquella excursió. 
1880. El Castell i Cenobi de Mur, el Pallars, Antoni Mir Casases.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

L'espadanya de l'església sobresurt rere el mur. El mossèn llegeix tot arrimat a la pedra. «En l'actualitat l'església serveix de parròquia a alguns caserius i petits pobles per complir sos devers religiosos sota la direcció d'un sacerdot, únic vivent entre aquelles desertes i majestuoses relíquies de remots temps».
1859. «Los Trobadors Moderns», BCN (Càtedra M.Torres, UdL).
Al Castell de Mur, poema patriòtic d'Antoni Mir, de to panegíric davant les runes de l'antiga fortalesa.

«Mes no tot se perdrà, puix sa memòria
viurà fins la darrera generació.
Muses consolaran la decadència
i amb dolça gaia ciència,
no faltarà en honorar-la el trobador.

«Jo tes cruels cuites com a mias ploro,
sempre en mig de ruïnes gemegant.
Sabeu per què? Perquè de ses ruïnes
les glòries llemosines,
espero que algun temps renaixeran».

20170715

[1738] La Casa de Misericòrdia lleidatana

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola), «el Capitán General del Ejército y Principado de Cataluña», dictà al 1836 una ordre als alcaldes per tal que fossin recollits «el día 20 del mismo Marzo, a las diez de la mañana», dels carrers tots els rodamons i pidolaires, i portats a locals per ésser-hi pascuts i reeducats. 

No fou l'ordre donada per motius humanitaris, ans perquè «bajo la capa de mendigo se encubre la ociosidad y con esta toda clase de vicios». Tot un exemple de menyspreu de classe i de superioritat moral del tal militarot. Ja és ben cert que cap geperut no es veu el gep. L'ordre inaugurava l'atenció als pobres a les Cases de Misericòrdia a Catalunya, atès que els ajuntaments hagueren de córrer per tal de buscar espais i rendes per sufragar-ne les despeses. Així ho feu la Paeria. 

Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Antic Convent dels Caputxins i dels Carmelites Descalços. Els patis diferenciats per sexes: les xiquetes fent rotllana i els xics jugant a pilota.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La Paeria, doncs, s'apressà a la creació d'una Casa de Caritat «en la que, asegurada que fuese la subsistencia de los menesterosos, se procurase por medio de la educación, del trabajo y de la enseñanza, poner a los hábiles en disposición de poder prescindir algún día del socorro ageno».

L'ordre militar fou executada a Lleida el dia i hora disposats, i foren recollides més de tres-centes persones, «colocándose provisionalmente en la casa convento que ocupaban los Padres Capuchinos... separándose las mujeres escandalosas». El convent es troba a tocar del passeig de Boters, davant l'església de Sant Llorenç. Hi foren socorreguts amb una lliura de pa diària. 


1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La junta de la Casa, veient insuficients els recursos econòmics, publicà un «Anuncio al Público», per tal que tothom que feia caritat, la fes a la Casa per tal d'assegurar l'auxili als interns. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La crida caritativa tingué un important ressò i s'arribaren a recaptar fins a catorze mil quatre-cents setze rals amb què es compraren eines, robes i aliments per als indigents allotjats, «y habilitación del edificio, en el cual se establecieron talleres para hilados y tejidos de cáñamo», tot i que aviat s'adonaren que «el edificio de Capuchinos no tenía suficiente capacidad para colocar con desahogo los tornos de hilar y hacer cuerdas, ni que tampoco reunía las condiciones necesarias para la salud y desarrollo de los acogidos».


Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
El claustre d'entrada a la Casa de Misericòrdia amb una germana de les Filles de la Caritat.
(www.diputaciolleida.cat).
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Diverses imatges de les instal·lacions, esplèndids testimonis de la vida diària en aquella institució caritativa, molt allunyada ja de les dures i fins inhumanes condicions del segle anterior, tan ben retratades per Dickens a l'Anglaterra de la revolució industrial dinovesca.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Així doncs, se sol·licità de la Paeria el trasllat a l'antic convent de les Carmelites, que a més disposava d'hort i oferia «cómoda y espaciosa habitación a los albergados y local bastante para colocar tornos, telares y cualesquiera otra clase de máquinas y aparatos para hilar». El trasllat tingué lloc al 1840. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un judici per la donació d'un testament a la Casa de Caritat, resolt satisfactòriament...
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
...però sense acompliment real fins al 1837, encara que només per la meitat testada. La Diputació acordà finalment «que los productos de aquella testamentería se destinasen una mitad para los pobres de la Casa de Beneficencia, y la otra para los gastos de guerra».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Les aules d'anar a estudi, convenientment separades per sexes.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La resolució del conflicte testamentari encara s'allargaria un temps, fins al 1840, i només una part de l'herència anà a parar a les arques de la Casa caritativa.
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1843, encara calgué signar un darrer conveni per tal de dictaminar quina part dels diners calia destinar a misses en sufragi de l'ànima del caritatiu testador.
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els xiquets, d'escolanets. Les nenes, a costura. Detalls de les habitacions de les germanes i de la capella. 
(www.diputaciolleida.cat).

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La producció tèxtil de la Casa atenyé grans resultats. Però la mecanització industrial feu decaure la producció més artesanal, «y por consecuencia la industria de hilados  y tejidos de la Casa de Caridad fué decayendo poco a poco desde 1854, hasta quedar completamente extinguida en 1860». La instal·lació a la casa de les monges de les Filles de la Caritat també aportà un gran impuls «al buen orden y administración interior de la casa».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els diversos tallers: forn de pa, sastreria, sabateria, fusteria, impremta, banda de música... En primer lloc, fornien les necessitats internes, i també alguns ingressos derivats de vendes i serveis a la ciutat (www.diputaciolleida.cat).