Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20170927

[1775] Tarragona enfonsa Neptú al mar, 1802

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Peña botada del Puerto de Tarragona al mar, en presencia de Sus Magestades Católicas, a 12 de noviembre de 1802». La ciutat de Tarragona encara tancada en les muralles antigues, vista des del mar, gairebé com la deien veure els vaixells que arribaven de Roma en temps de l'imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Festes i danses, com la 'del cavall', en honor a la parella reial (espanyola), Carles IV i la seua esposa. Aquesta antiga dansa d'orígens medievals (del temps de Jaume II, senyor també de Montpeller), consistia a vestir un home amb un cavall de cartró de cintura en avall, amb altres dansaires que l'envolten i als quals intenta envestir. 

Com era habitual en aquells temps, un arc de triomf fou aixecat al moll: «elles passerent sous un arc de triomphe que les habitants de Tarragone avoient fait élever à l'entrée du môle»; allà des d'un pavelló o gran tendal parat per a l'ocasió contemplaren part de les obres del moll: «les pierres que l'on emploie  à la construction de la jetée sont tirées d'une carriere qui ne'n est distante que d'environ cinq cents pas».

Una de les roques més grans, de més de 20 tones de pes, «surmonté d'une figure colossale de dix pieds de proportion représentant le dieu des mers: d'une main Neptune tenoit son trident, de l'autre les rênnes qui guidoient deux dofins». Gairebé tres-cents homes estirant d'un cabrestant feren falta per moure el pedrot i enfonsar el déu dels mars en son regne.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista del moll des des vaixells, amb la bandera de la marina (espanyola) i més avall, la bandera americana i tot. Els mariners, tots emparrats als pals i al cordam de les veles. Al moll, s'hi veu ben bé l'arc de triomf preparar per a l'ocasió, amb quatre grandioses columnes. A terra ferma, llueix la rojigualda de la nostra estimada metròpoli colonial, llavors tot just estrenada, i creada a partir de la bandera de la marina, que al seu torn fou adaptada, per forma i colors, de la nostra quadribarrada catalana i aragonesa. 

A la punta del moll, s'hi distingeix el reial tendal al costat d'un obelisc, des d'on s'observaven els treballs. Al fons, l'sky line de la ciutat tarragonina durant els segles de l'Edat Moderna fa de decorat de tota l'escena. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les muralles, torres i principals edificis de la vella Tarraco que en sobresurten, juntament amb els campanars. Cristianisme i paganisme arquitectònic amuntegats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la façana marítima de la vila, amb els franciscans a l'una banda i el palau d'August a l'altra, i tota la ciutat murallada entremig. Al centre, les dos torres del Convent de Sant Agustí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran tron petri de Neptú poc abans d'ésser sebollit als seus dominis aquàtics. Al fons, la parella reial borbònica (espanyola) contemplant l'espectacle del rei de les aigües cavalcant sobre els dofins trident en mà, i com els operaris tiben del cabrestant per abocar la gran roca a l'aigua. El Neoclassicisme en estat pur, sense benediccions ni capellans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Sobre la platja del Miracle, el vell convent. Algunes barcasses amb tendals per a algunes altres autoritats que es miraven l'espectacle des del mar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les obres del port tarragoní començaren al 1790. L'autor s'explaia en els detalls de l'obra, que en faran «un des plus beaux ports de la Méditerranée».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els murs ciclopis de la muralla tarragonina elevats sobre la platja i el mar, quan la ciutat només glatia de murs endins, i de fora s'oferia tota circumdada de murs i pedra. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels vells murs romans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un detall gairebé arcàdic: un pastor de cabres als peus de les grans torres de l'antiga muralla, amb son gos d'atura, amb tota la vista oberta del mar als peus. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista d'una part del Palau d'August, dit avui Torre de Pilats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Torre de Pilat o Palau d'August fou considerat l'edifici més notable de la ciutat per l'autor francès.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La magnífica factura del vell palau, seu del governador de la Tàrraco romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les llargues escales que pujaven fins als peus del palau, amb el detall sempre present dels figurants que fan tasques quotidianes, cosa amb la qual l'autor aconsegueix dotar la vista d'un profund realisme i vivacitat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista del Palau per la banda interior. En aquell temps, l'edifici restava destinat a caserna militar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gustos neoclassicistes de l'autor queden refermats per la llarga atenció donada a l'edifici romà
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Une des façades de ce palais occupoit d'un côte toute la longeur du cirque, du maniere qu'à Tarragone, comme à Rome, l'empereur, ou son représentant, pouvoit voir les jeux sans sortir de chez lui». Sense sortir de casa seua. 


1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar, davant per davant de la llunyana Roma, que tingué el palau governamental eren indescriptibles. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels fragments esculturals d'època romana. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un tall seccionat de l'antic palau complet, i alguns detalls esculturals de Tàrraco, en un temps segona capital de l'imperi. 

20170919

[1772] Una Borbona a les colònies: Lleida, 1860

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Crònica del reial passeig de la Borbona per les colònies catalanes.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El viatge de BCN fins a Lleida serví de viatge inaugural del tren fins a Saragossa. Fins aleshores «los trenes ordinarios no llegaban a la Estación [de Lleida], porque, recién construido un elegante puente tubular sobre el Segre, se aguardaba a que SM laReina lo inaugurara».
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
«La vista del santuario de Montserrat desde el ferrocarril, antes de llegar a Manresa, es encantadora y bella». L'autor fa fent els panegírics de les diferents ciutats per on va passant el tren. «En Tárrega, en Bellpuig, Mollerusa y Bell-lloc, las Estaciones estaban perfectamente decoradas y llenas de gente, y enla de Lérida, y en las calles de la población hasta la Catedral, puede decirse que se había reunido más de media provincia». L'objectiu propagandístic del viatge, sempre viu en les cròniques oficials.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Per tal de poder entrar pel dret des de l'Estació a dins la muralla de la ciutat, s'hi obrí un pas, per evitar d'anar a revoltar: «En el portillo que habían abierto en las murallas para evitar a los Reyes un rodeo molesto, levantaron un sencillo arco de triunfo con dos torreones». L'autor aprova la rebuda de la Paeria a la Borbona: «los demás arcos de triunfo, la decoración y la iluminación de las casas y de los edificios públicos, todo era del mejor gusto, y la Catedral estaba adornada y llena de luces y vasos de colores».

L'endemà hi hagué el «besamanos», la cerimònia de jura d'homenatge i fidelitat, «al que asistieron trescientos cincuenta alcaldes de la província». Encara més: «asistiendo... casi otros tantos sacerdotes, muchos militares y todas las personas notables de la población». Com deia aquell, no fa falta afegir-hi res més.

La Borbona havia passat la nit al Palau Episcopal, l'únic de la ciutat que devia reunir les condicions per quedar bé amb la comitiva de la «Corte». Durant el dia d'estada a la ciutat es dedicà a la visita de malalts als hospicis, a on «dejaba muestras de sus caritativos y generosos sentimientos, mientras en la calle recogía las bendiciones del pueblo, que la aclamaba con férvido entusiasmo».

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La comitiva reial no va pujar a la caserna de la Seu Vella. Altre cop en ruta per tal de parar a fer nit a Bujaraloz, però ja no en tren, sinó en carruatge. «Los alrededores de Lérida son muy bellos, y las caserías, las quintas y las huertas que se descubren a un lado y a otro del camino ofrecen una vista agradable». Durant el viatge sentien els espetecs de les barrinades que obrien pas a la via de tren en direcció Saragossa.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada a Fraga, amb menció de l'antiga maça inclosa: «En Fraga no se oían ya esos disparos, ni el ruido de su célebre maza, pero resonaban en cambio alegres músicas, y las banderolas que adornaban el puente colgante». A la població, se li oferiren a la Borbona col·lacions en un tendal parat per a l'ocasió. Cap a les nou de la nit, arribà la comitiva a Bujaraloz, on foren rebuts per les autoritats aragoneses.

Allà des seguida els cridà l'atenció «tres damas del siglo XII», que aviat descobriren que eren, «en traje tan gracioso pero desusado», la priora i comanadores del monestir de Sixena. L'autor s'entreté a contar l'aparició de la Mare de Déu, origen del monestir. 
1860. Pont del ferrocarril, Lleida.El pont tubular de la via fèrria sobre el Segre, inaugurat en aquella visita de la Borbona (espanyola).
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'autor copia un fragment de document medieval que recull la llegenda mariana: la Mare de Déu no volgué estar-se al poble de Sena ni d'Urgellet, «bé creem que és miracle, e que vol estar en Sixena en lo pantano, pus que allí se és posada».


20170908

[1766] Una Borbona a les colònies: Catalunya, 1860

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada de la Borbona Isabel II al port de Barcelona. Al moll, al costat del fanal primitiu, s'hi aixecà un enorme pavelló per a la rebuda, i a l'esplanada i a les escales s'hi congregava gran multitud de gent. La reina desembarca en una barca de remers, tota engalanada, i amb omnipresència de simbologia espanyolista, per testimoniar la possessió efectiva dels territoris colonials.

Molt interessant l'estudi de J.L. Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença (Edicions 62, 2017), que defensa la tesi, ja apuntada anteriorment, que «en la invenció d’Espanya els catalans hi participen amb autèntic entusiasme... Els mateixos homes que van protagonitzar la Renaixença catalana van apostar pel nacionalisme espanyol. Autors que es presentaven als Jocs Florals en català només un dia a l’any, i que la resta del temps produïen en castellà i apostaven per la creació de l’estat nació espanyol». 

Cal ajustar, però, aquesta afirmació: no tots els catalans, ans la classe dirigent formada per la burgesia més potent, que creien que podien fer de Barcelona la Milà d'Itàlia, amb el control del poder econòmic de l'estat. Al pas dels decennis, sobretot del darrer terç del segle, aquest entusiasme es convertirà en Memorial de Greuges (1885) alhora que el catalanisme obrer i popular s'obrirà pas en el tauler de joc polític. Res de diferent al que propugnen les actuals elits econòmiques de Catalunya, com els del grup dit del Puente Aéreo: submissió absoluta al règim borbònic, basada en una certa permissivitat cultural i una nul·la reclamació sobre l'espoli fiscal, que ells pateixen en primera persona, però que recuperen, sovint via BOE. 
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Detall del pavelló de rebuda a la reial parella i de la barcassa de desembarcament al port, provinents de Ciutadella. Aquell mateix any, s'havia viscut encara a Catalunya un darrer incident bèl·lic, quan al 1860, Carles Lluís propicià un intent d'alçament des de Sant Carles de la Ràpita, coneguda com l'Ortegada, en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent.

Carles-Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'Ulldecona. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, signada el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Una altra perspectiva del desembarcament des de dalt del moll, amb l'arribada de la barca reial des del vaixell que transportava la Borbona des de Menorca i la rebuda multitudinària. El dibuixant no s'està de dibuixar un burgès i un pagès, cadascun amb la família, per fer notar l'adhesió total a sa Majestat. Al fons, la llanterna del port i una vista a la muntanya de Montjuïc. Després de les carlinades, l'eufòria a les elits de l'Estat era total, i el viatge volia demostrar la incorporació de les colònies de l'antiga corona catalanoaragonesa a la indisoluble unitat de la pàtria (espanyola).
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall dels figurants i de tota la grandiosa parafarnàlia de la cerimònia.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'entrada a la ciutat es produí al 21 de setembre en carrossa descoberta de sis cavalls. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa i dels ornaments al carrer, sempre revoltats de gran multituds.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La monarca decideix al 23 de setembre, vigília de la Mercè, d'aparèixer tota coronada al balcó per saludar els súbdits de sa catalana colònia. Com a toc de condescendència ho fa amb la corona comtal, per reafirmar la legitimitat de la possessió del dominis. Adverteix el peu de foto que la litografia és presa de fotografia del reial retratista oficial, Charles Clifford.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Tot Barcelona als peus de la reina, saludant des del balcó de sa residència als «artesanos» congregats a la Plaça del Pla de Palau de l'antic Portal de Mar. A la dreta, el Palau de la Duana Nova, actual seu de l'ambaixador espanyol o «Delegado del Gobierno».


1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Davant la residència reial, l'efímer monument hortícola aixecat en honor a la reina (espanyola) de part dels terratinents locals de l'Institut Agrícola. Senyors amb barret de copalta i grans senyorasses fan efusius visques a la sortida de la reina al balcó de l'antic Palau del Virrei, edifici habilitat com a Palau Reial per a la visita.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc d'honor per a la Borbona als carrers de Ciutat Vella. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Les quatre barres nacionals, presents als actes sempre per sota de l'omnipresent rojigualda.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La reina visita les «iluminaciones» de la ciutat, un espectacle de la modernor de la ciutat.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la parella reial (espanyola) i de l'espectacle de miríades de llums de gas. La primera llum elèctrica no s'inauguraria a la ciutat fins al 1873.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Descripció del recorregut reial en la gran festassa nocturna il·luminada.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'obelisc de l'Institut Agrícola a sa Majestat (espanyola), format per fruits de la terra.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall del peu i del pinacle del reial monument fruiter.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Un infant reial (espanyol), el futur Alfons XII, vestit amb «traje de payés catalán», com a mostra d'afecte als súbdits.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La llarga comitiva baixa pel camí de la cova a Montserrat, una etapa que no podia faltar en aquest reial periple.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Vista del monestir des del camí d'arribada, en el moment del comiat de la comitiva.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monestir de la muntanya santa, i la carrossa de la parella reial (espanyola) que se n'acomiada.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Ara toca el torn de la infanta reial, «con el traje de payesa catalana».
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Una altra vista del Plau de Palau, amb el monument al Geni Català, llavors de pocs anys d'antiguitat, amb la representació d'una «cabalgata de Colón» per a ses Majestats (espanyoles).
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La reina inaugurant una ampliació del port des d'una barca.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'ostentació dels símbols espanyols, constant per significar el domini sobre la terra. Al fons, Montjuïc i la ciutat encara tancada en ses muralles per la part del baluard de Ponent.