Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20170616

[1725] Una vista d'ocell de muntanya a mar de la BCN emmurallada

1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
S'escriu breument a l'enciclopèdia.cat sobre aquest pintor barceloní, deixeble de l'Escola de Llotja de la capital:

«En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums. Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España. Hi ha alguns dibuixos i aquarel·les seus (potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica) al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona».

Aquesta esplèndida vista d'ocell no pren la tradicional perspectiva de mar cap a muntanya, sinó que ben a l'inrevés la representació és presa, aprox, des del Tibidabo. La Barcelona de poc abans del començament dels enderrocs de la muralla hi apareix encara del tot tancada i constreta dins dels murs medievals, només trencats pel nord (a l'esquerra) per la ignominiosa ciutadella militar borbònica (espanyola) sobre la qual es bastí la repressió i submissió de la capital i del país (juntament amb la fortalesa de Montjuïc al sud) dels dos primers segles de colonització espanyola des del 1714.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
S'hi observa amb precisió la mossegada que la Ciutadella opressora clavà a la muralla i al barri de Ribera. Un passeig rectilini i ben arbrat tapava l'ignominiosa petita ciutat militar borbònica dels primers carrers de la ciutat castigada. Allà hi anirien a passejar, a peu i en carruatge, les dames i senyors de les classes benestants, perfectament castellanitzats per a l'ocasió de compartir passeig i conversa amb el capità general espanyol de l'exèrcit ocupant.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
Detall de la Ciutadella al complet, amb la característica forma estrellada per fer-la inexpugnable. La vella Torre de Sant Joan,  encara aguantava dempeus. A la platja, ja s'hi havia aixecat el rectilini barri de la Barceloneta, i en el descampat que hi restava s'hi construí la primera plaça de toros rodona de la ciutat, per a esgambi d'oficials militars i soldadesca. S'hi observa ben bé l'esplanada del Pla de Palau, amb la monumental Porta de Mar en una banda, i les torres de l'església gòtica de Santa Maria del Mar a l'altra. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
El tall de la Rambla a la frontera de la primera muralla medieval és ben evident, amb el Portal de l'Àngel a l'esquerra, i l'església de Santa Anna enmig, al que en un futur serà el costat de mar de la Plaça de Catalunya. Muralla enllà, la fortificació de Montjuïc, sempre vigilant amb un ull al mar i un altre sobre les bullangues de la ciutat, bombardejada uns quants cops al llarg del segle XIX per la militarada espanyola. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
La muralla barcelonina a la futura Ronda de Sant Pere. Dins la trama urbana, la gran esplanada de l'antiga església i convent de Santa Caterina, ja enderrocada i convertida en plaça de mercadal. En el futur, la Via Laietana trencarà la ciutat medieval de cap a cap, en un dels pelotassos urbanístics més sonats de la història de la capital.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
L'esplanada de la futura Plaça de Catalunya, confluència de camins i ben aviat de ferrocarrils.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
De la Rambla a la muralla del futur Paral·lel la ciutat s'acabà omplint. Les fàbriques fumejants al perímetre de la muralla atragueren la immigració rural a la ciutat. L'església del Pi, a tocar de la Rambla, era l'edifici més destacat del lloc, juntament amb el flamant Gran Teatre del Liceu, inaugurat al 1847. Al final de la Rambla, encara dominaven les casernes militars. Caldrà esperar unes dècades encara per a la urbanització de la Plaça de la Pau primitiva i de la col·locació de la gran columna del monument a Colom. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
La Catedral de la ciutat al bell mig del barri gòtic. L'atapeïment urbà en aquells anys feia inevitable el proper enderrocament dels límits murats de la vella ciutat i l'expansió o Eixample, projecte que recaurà sobre la innovadora idea de la quadrícula de Cerdà. Aquesta serà ja una altra Barcelona, la del traspàs cap al segle XX i la modernor. 

20170613

[1723] Una altra BCN de Guesdon

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
 Magnífica vista aèria de la nostra capital a mitjan del segle XIX i de tot el pla del Barcelonès. L'aconseguiment d'aquestes espectaculars vistes per a l'època (sense aparells voladors ni googles de cap mena) fou un dels encerts d'aquest arquitecte gavatxo. Se serví de les més modernes tecnologies del seu temps: el globus aerostàtic i la fotografia incipient.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
La ciutat encara s'hi veu encorsetada pels vells murs medievals, i per damunt els teulats, sense blocs de pisos ni gratacels, només hi podien destacar campanars i esglésies, ben reconeixibles en el gravat. Just al límit de la segona muralla, la que feu aixecar el cerimoniós al segle XIV i que mai no s'acabà d'omplir de trama urbana, en aquells anys s'hi expandien les fàbriques que arribaven de la mà de la revolució industrial: les grans fumeres de les màquines de vapor n'assenyalen els emplaçaments perifèrics. També al mar, les veles començaven a ésser reemplaçades per la força mecànica dels motors, i al port hi observem la convivència dels vells vaixells de blanc velam i els nous vapors, molts dels quals per al trànsit transatlàntic cubà.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Els grans monuments de la Barcelona gòtica destaquen per sobre de l'hortizó de la trama urbana. La línia de la primera muralla, convertida en Rambla arbrada, hi és ja ben clara i evident, però encara sense el monument a Colom a tocar de les Drassanes. 

L'oprobi de la ignominiosa Ciutadella borbònica espanyola exercia son domini militar colonial sobre la ciutat i el país. Als seus peus i fins al mar, un nou barri de pescadors hi fou dissenyat, amb rectilinis carrers a redós de l'església de Sant Miquel: la Barceloneta. Degué d'ésser per fer-se passar la mala consciència per la destrucció de bona part del barri de Ribera per poder aixecar el recinte militar espanyol a sobre mateix de la ciutat derrotada i sotmesa. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
El vell fanal del primer moll de port, refet al segle anterior, quedà ja superat pel nou moll ampliat que el comerç americà exigia i necessitava. Al 1904, fou reconvertit en la Torre del Rellotge. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la muralla de mar cinccentista, la façana marítima barcelonina durant ben bé quatre-cents anys, a punt de desaparèixer pel creixement urbà de la ciutat que ben aviat saltarà les velles muralles medievals. Darrera la primera línia de mar, la menuda basílica de la Mercè, i més enllà les imponents torres de la catedral de Santa Eulàlia, la de la ciutat, i la dels pescadors, Santa Maria del Mar. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la Barceloneta, als peus de la Ciutadella, amb el passeig arbrat del davant, actualment dedicat a un altre Borbó (espanyol) sense corona. 

Per embellir el trep que causà a la trama urbana del barri de Ribera la demolició del miler de cases que s'hi feu per a la construcció del recinte de dominació militar espanyola, s'hi dibuixà un passeig ple de plataners i àlbers,  en forma d'angle, on la ciutat benestant i burgesa anà a passejar durant dècades, lluny de la brutor i ferums urbans, i a redós del recinte militaritzat, que els oferia la "seguretat" que son estatus social demandava. 

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall del nou moll de càrrega i del característic amarratge en doble fila, i algunes més, dels velers dinovescos. 

20170507

[1697] Los dos primers ponts lleidatans

1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una recreació del vell pont de pedra medieval de la ciutat, que no tenia tots els arcs idèntics. Els ulls que hi hagué a la banda de Cappont, aixecats sobre l'areny, eren més estrets, tret del darrer sobre el qual hi hagué el gran edifici del cos de guàrdia.
1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Els arcs sobre la llera eren molt més amples, per facilitar el pas de les avingudes d'aigua, que sovint arrossegaven grans troncs i molta brossa vegetal. El darrer arc, tocant a la ciutat, d'arc apuntat, devia d'haver estat ja refet per causa d'alguna antiga riuada.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Tal com predeien els enginyers del segle XVIII, els dos arcs i pilans que més patien les riuades eren els del costat de la ciutat. Llavors el meandre del riu feia la corba allà mateix, i la força de les aigües salvatges del Segre, sense els pantans del segle XX, hi batia de valent. En efecte, doncs, la riuada de 1866 se'ls emportà.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall dels pilans del vell pont medieval, que tenien aquestes robustes proteccions punxentes per vèncer la força de l'aigua i desviar els troncs que baixaven amb les riuades. Al fons, s'aprecien els Camps Elisis (1864), amb les dos columnes primigènies que hi donaven la benvinguda. L'actual Avinguda de les Garrigues eren un estret camí de carro, a tocar de l'única construcció del nou Cappont, la fàbrica de licors amb la gran fumera. Durant les èpoques d'estiatge, sovint s'acudia als arenys amb les mules per arroplegar-hi pedres i arena. 
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Un cop desmuntada la caserna de fusta del cos de guàrdia, probablement després de la Guerra del Francès, s'hi afegí una caseta al lateral per a les guàrdies de la soldadesca, del mateix estil i proporcions similars a la caseta de cobrament dels burots municipals. Els dos arcs de pedra del costat de ciutat que la riuada s'emportà foren substituïts per una gran acurada estructura de fusta, amb barana i tot. Pel pont, hi veiem transitar un parell de someres i algun vianant.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una nova riuada al 1876 s'emportà la bella estructura de fusta, que se substituí per una altra de metàl·lica, que perdurà fins a la primera gran avinguda del segle XX.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell del tombant del segle XIX al XX, amb la primitiva banqueta al darrere. S'aprecia prou bé com el corrent de l'aigua combatia de manera perenne aquesta part del pont.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
L'enorme força de les aigües, ja de baixa, en l'avinguda que s'endugué els dos pilans de vora la ciutat.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Al fons, la riba del riu a l'actual Avinguda del Segre, sense banqueta i sense urbanitzar encara. Al fons, el pont del ferrocarril.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una passera de fusta amb una alta barana, que no s'ha de confondre amb el pont metàl·lic de 1876 (que té la caixa per sota del nivell de pas), serví provisionalment de pont mentre es construí el nou pont modernista, inaugurat al 1911.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell medieval des de l'areny. S'hi aprecia el pilar de reforç que s'hi col·locà per aguantar la llarga passera.
1860-70. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
Una de les primeres imatges, si no la primera, del nou pont del ferrocarril del 1860, llavors als afores de la ciutat per la banda del nord-est, a continuació de l'antic baluard del Carme, d'amargs records bèl·lics.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La Seu Vella encinglerada damunt el turó, presidint la ciutat i la plana. Com que no hi existien edificis de gran alçària, la imatge de poder i domini militar de la Seu era aleshores molt més acusada. Rere els arbres, la primera estació de tren de la ciutat.

Damunt del pont encara s'hi veu el campanar de la primera església de Sant Joan, tombada al 1868, i que marca l'antiguitat de la presa fotogràfica. Al fons, el castell de Gardeny guardava la ciutat per ponent. 
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La perfecta i simètrica silueta del primer pont del ferrocarril sobre el Segre, amb les cinc llargues arcades rectilínies i una estructura de ferro que protegia el pas de les locomotores.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
L'amplada del riu era realment important a l'entrada de la ciutat. Hi hagué una barca que l'ajudava a creuar, potser la que es veu a la imatge. Llavors encara arribaven rais des del Pirineu, alguns dels quals finien a la serradora que hi hagué a la riba dreta, després del pont, i altres que continuaven el seu recorregut cap a l'Ebre.

20170412

[1676] Tombant pel país del segle XIX

1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al port natural maonès.
1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al gran port natural de Maó, ben apreciat pels britànics al segle anterior. 
1862. El Cap Alt, costes de Menorca.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Els perills de la navegació a vela, a les costes balears.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El port al peu de la ciutat, sota el castell de Sant Felip.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Detalls del castell i de la ciutat maonesa.
1862. Menorca.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Vestits tradicionals de classe alta i de pagès. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Segons un gravat de Guesdon.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El Pla de Palau, centre neuràlgic de la Barcelona del Vuit-cents sota domini espanyol, amb el Palau del Virrei, la Duana i l'edifici de la Borsa. Tot a tocar de la catedral del Mar, Santa Maria, al cor del barri de Ribera, no gaire lluny de la Ciutadella militar d'ocupació (espanyola) de la ciutat, i del país. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Muralla de Mar, amb la torre de senyals de Montjuïc al fons. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Al passeig de la muralla marítima de la ciutat «de midi à deux heures, se réunissent, sourtout en hiver, les élégants et les élégantes de Barcelones... La vue y est ravissante. Les flots de la mer battent le pied de la muraille; en face s'étend la rade de la Médirerranée; à gauche, l'oeil plonge sur le port avec sa forèt de mâts et ses steamers toujours en mouvement; à droite, se dresse le noir rocher de Montjuïc, dont les embrasures commandent la ville et le port».

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Detall de la Porta de Mar i de la façana marítima de mitjan segle XIX.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El moll encara ple de velers, i sense vapors.  El tràfec comercial és notori. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Plaça de Palau, al costat del barri de Ribera, amb la Catedral del Mar a tocar.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
En primer terme, el Palau del Virrei, amb un campanaret al pati interior. La duana al costat de la Porta de Mar. Al fons, la nova façana neoclàssica de la Llotja de Mar, acabada a començament de segle XIX. 
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Una vista de la capital meridional del país, també inspirada en els gravats de Guesdon.
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
El moll en primer terme, amb l'impressionant mola del Benacantil al darrere, i la ciutat allargassada als peus.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Un teatre popular en una festa parroquial. L'escenari s'ha aixecat al mig del carrer, i els balcons de les cases fan les funcions de llotges. La imatge del Sant presideix la celebració, amb el públic expectant. Una jota és ballada a l'escenari, amb els ballarins acompanyats dels músics.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Detall dels concurrents. L'escenari és il·luminat amb grans ciris disposats al davant. Els de l'altar del sant, també devien contribuir a millorar la contemplació de l'espectacle.