Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges

20170910

[1767] «Les Rebelles de Catalogne», 1714

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Commemoració de la victòria borbònica a França per mitjà de l'edició d'un calendari. Sobre la figura eqüestre del mariscal Duc de Berwick, que mira directament al lector i no al camp de batalla, s'hi observa la ciutat assetjada i bombardejada. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Als peus de l'almanac, una finestra per exalçar el Borbó espanyol: «Reception d'Elisabeth Farnese, fille unique du feu Duc de Parme par Philippe V Roy d'Espagne son Eppoux a Pampalune le Novembre 1714».
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Perspectiva del camp de batalla des de les costes de Collserola probablement. Per això, la vista de Montjuïc apareix per darrere dels baluards més occidentals de la ciutat, els de Sant Antoni. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
La ciutat darrere la muralla i els baluards, amb els principals edificis que sobresurten sobre l'horitzó. S'hi dibuixa el setge total, amb l'armada gavatxa bombardejant la part oriental de la ciutat des de fora del port. Una escaramussa amb infanteria i cavalleria ocupa la part central de la vista, amb les línies de trinxeres zigzaguejant cap als bastions fortificats.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la trinxera excavada des de l'alçada del monestir de Valldonzella, per on circula la soldadesca en direcció al bastió de Sant Pere. La nostra artilleria respon amb foc des de dalt les muralles. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
L'antic monestir femení de Santa Maria de Valldonzella, que solgué allotjat les filles de la monarquia i noblesa barcelonines en temps medievals. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindrà residència el rei Joan el Caçador, i el 1410 hi emmalaltí i morí Martí l'Humà, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s'hi retirà. També va ser utilitzat com a Residència en les seves estades a Barcelona pel rei Ferran el Catòlic, atès que estava situat a la carretera entre Barcelona i Sants, i per tant en direcció a València i Saragossa, convertint-se el Portal de Sant Antoni en la porta d'entrada dels reis a la ciutat.

L'edifici havia quedat molt malmès des del setge de la Guerra dels Segadors, i les monges ja vivien dins la ciutat en època del setge borbònic. El lloc original, al costat d'una masia anomenada Torre de Santa Maria, sembla que, efectivament, disposava d'una alta torre rodona que ressaltava juntament amb el campanar.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la banda de llevant de la ciutat, a on s'hi aprecien les bateries d'artilleria terrestre i marítima castigant la ciutat. Finalment, fora per aquesta banda de la muralla, al baluard de Santa Clara, on els enemics aconseguiren d'obrir la bretxa per a l'assalt definitiu.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part oriental de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar i l'antiga agulla gòtica de Santa Caterina. Al fons el primitiu moll corbat del port barceloní, amb el gran fanal o llanterna al cap.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Les torres i cúpula de la Seu barcelonina per sobre de les teulades de les cases de la ciutat. A la dreta, la règia torre l'església del Pi. El nom de Pedres Albes, en canvi, fou el nom del monestir de Pedralbes, fora muralla.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall del bastió de llevant de part de muntanya. A l'esquerra, mig tapada per la fumerada dels canons, l'església gòtica de Santa Caterina. Darrere mateix del bastió, el convent de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria del Mar, al barri de Ribera. Tocant a la muralla de mar, per una escletxa, s'aprecia un dels molins de vent fariners que hi hagué.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Imatge de les trinxeres d'atac entremig, sembla, del convent de Jesús i la petita vila de Gràcia.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part occidental de la ciutat, amb Montjuïc amb les bateries artilleres a ple rendiment. La perspectiva fa que la muntanya aparegui darrere de la ciutat, i la Torre arrodonida de les Puces, al capdavall de la riera o rambla, es vegi com a desplaçada a la dreta. Al mig, un esvelt campanaret s'aixeca per damunt les teulades, a la Basílica de la Mercè. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Un esplèndid detall ple de realisme d'un canó artiller de l'època, amb els parapets que el protegien a banda i banda, i les boles amuntegades al seu costat.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
El Duc de Berwick, comandant de l'exèrcit enemic com a mariscal de l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, francesa i espanyola, en imatge eqüestre sobre cavall blanc, a qui el dibuixant fa girar l'esguard de cara al lector, en homenatge a la seua persona per a la posteritat. Que esperem que estigui passant a l'infern!

20170901

[1763] La Tarragona de Bodenehr

1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Gabriel Bodenehr va néixer a Augsburg, segons uns biògrafs el 1664 i segons uns altres el 1673, i va morir també a Augsburg, segons uns el 1758 i segons altres el 1765. Fou un editor, cartògraf i gravador alemany.

«Fou conegut pels seus plànols i vistes de nombroses ciutats alemanyes, com la col·lecció de plànols i vistes de Passau (publicat el 1710, amb el títol de Grundriss der Stätte Passau, Innstatt und Ilzstatt, per Johann Stridbeck, el Jove). De totes maneres, el seu treball més conegut és l’Atlas Curieux, publicat per primera vegada el 1704.

«Formà part d’una nissaga de gravadors establerts a Augsburg, ja que el seu pare Johann Georg Bodenehr (1631-1704) fou gravador, així com els seus germans Moritz (1665-1749) i Georg Conrad (1673-1710), i el seu propi fill Gabriel II Bodenehr (1705-1792)» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Tarragona ist eine shöne ertz-Bischaffliche Stade in Catalonien am Mittellandischen Meer gelangen, hat eine Hohe Schul An. 1572, vom Cardinal Caspar Cervantes gestifftet. Es giebet eien feien Handelalhier und siehet man viel alte Sachen, und ist der Tempel zu Kaisers Tiberis zeiten erbauet worden». 

Tarragona és una bonica ciutat arquebisbal a Catalunya a la vora de la Mediterrània. Té Universitat des del 1572, promoguda pel cardenal Gaspar Cervantes. Hi ha molt comerç i hom hi pot veure restes molt antigues, com el temple que fou aixecat en temps de l'emperador Tiberi.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La Porta de Sant Antoni (A). Santa Tecla, l'església arquebisbal (B). El Palau de l'arquebisbe (C). El castell (D). Els Carmelites (E). La Torre de les municions (F). Santa Clara (G), La Torre de la Universitat (H). Els jesuïtes (I). 

«La ciutat de Tarragona, amb gairebé 5.000 habitants, era una de les més importants de la Catalunya de principi del segle XVIII, gràcies, sobretot, a l’activitat del seu port. A més, des de 1572, com reflecteix el text que inclou el gravat, era una de les ciutats catalanes que impartien estudis universitaris. Tarragona va caure en poder dels austriacistes a mitjan octubre de 1705, gràcies a l’acció del coronel Joan Nebot des de l’interior i a l’arribada de la flota aliada. De fet, durant pràcticament tota la guerra de Successió la ciutat va restar en poder de Carles III, ja que no fou fins al juny de 1713, arran de la signatura del Conveni de l’Hospitalet –amb el qual els aliats van pactar amb els borbònics la retirada de les tropes– que Tarragona fou lliurada a Felip V sense pràcticament resistència.

«El gravat mostra una vista de Tarragona presa des de la riba dreta del riu, amb el pont del Francolí en primer terme. Entre els edificis assenyalats, destaca la catedral i alguns convents, com el dels carmelites descalços o el de Santa Clara. Tot i que l’autor va pretendre representar, molt probablement, l’arribada de la flota aliada el 1705, en realitat va copiar un gravat fet per Adam Pérelle sobre el setge de Tarragona de 1644, publicat en el llibre Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand, de Sébastian de Pontault de Beaulieu. Entre les poques diferències, destaca el canvi del francès per l’alemany i, sobretot, el fet que Bodenehr va eliminar la inscripció “l’armée françoise”, que figurava sobre els vaixells situats davant del port
» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Vista del moll i del fanal del port, del tot fortificat i amb artilleria. En primer terme, el riu Francolí amb el pont de pedra medieval de sis ulls.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La part alta de la ciutat, amb uns figurants, pot ser soldats, que guaiten sobre la ciutat ajaguda del turó al mar. Els figurants i la presència imponent del garrofer a l'esquerra del gravat, li donen una profunditat de camp espectacular, gairebé fa la sensació d'una imatge 3D moderna.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La catedral de la ciutat, amb el palau de l'arquebisbe a tocar. S'observen ben bé les fortificacions modernes d'aquells darrers segles XVII i XVIII.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La muralla disposava d'altes torres, que protegien les portes d'accés, com la que baixava fins al pont del Francolí. La Torre del Col·legi disposava d'artilleria i tot.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Un imponent pont permetia de creuar el Francolí via Augusta avall. Segons Joan Coromines, l'etimologia del riu remet a un nom propi d'origen germànic FRANK- amb el sufix hipocorístic -LIN, que és molt freqüent el terres pirinenques. «Primer fou el nom d'un territori entorn de les fonts, com passa també amb molts dels altres noms fluvials provinents de noms propis... (Gaià, Ricardell, Freser, Ges, etc.)».
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Alguns vianants i camperols retornen cap a la ciutat. A la vora de riu, farcit de canyissars, vells molins enrunats, potser des de la darrera Guerra dels Segadors.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
A la desembocadura del port hi naixerà el barri del Xerallo, i el riu serà desviat per encabir-hi nous molls de descàrrega. Tres-cents anys enrere era un paratge natural, i el port només s'estenia als peus dels murs de la ciutat, granment fortificats des de l'alçada del Balcó del Mediterrani, si més no. 


20170816

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 
1732 «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

«L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.

«El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal» (gelonchviladegut.com).

20170506

[1696] Les obres del segle XVIII al Pont Vell

1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Plànol i alçat del Pont Vell, llavors l'únic existent. En roig clar, la part existent; en roig fort, les reparacions; en groc, les intervencions previstes en un futur «para la entera seguridad» del vell pont de pedra medieval, que tantes riuades havia patit durant segles. 
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Vista completa del plànol. La «pax borbònica» afavorí l'avenç econòmic i social del territori, però sempre a canvi de repressió, persecució i espanyolització del país. D'on que es plantegessin aquestes obres públiques, que lligaven amb el deix il·lustrat dels temps que corrien a Europa.
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Un tall de perfil per sobre de la caseta de la guarnició militar. L'habitació dels soldats del cos de guàrdia era al pis de dalt, per sobre del pas del pont, on hi havia els soldadets fent la guàrdia corresponent dia i nit.
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Detall del pont: a l'esquerra de tot, a la banda de Cappont, la gran caserna militar a l'entrada; al segon pilar, una petita caseta, que era «la casa donde se recauda el derecho del puente», és a dir, dels burots o oficials municipals que cobrament pels drets de pas de determinats articles. Mentre que, a tocar de la gran caserna, hi hagué una altra petita caseta, que fou el «quarto del oficial de la guardia avanzada».
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Aquí s'aprecia la caseta de recaptació (M), la de l'oficial de la guàrdia (P), i la caserna del cos de guàrdia (Q).
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Queda clara la preocupació per la seguretat del pont, sobretot dels dos arcs de la banda de la ciutat.
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Vista completa del plànol.
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Plantejament del recalçat del segon pilar del pont. 
1751. Lleida, «Planos, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Plànol i alçat del pont de pedra medieval de la ciutat, on s'hi observa com els pilans no eren col·locats regularment ni de la mateixa grandària. A l'esquerra, el baluard de Cappont.