Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

20170927

[1775] Tarragona enfonsa Neptú al mar, 1802

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Peña botada del Puerto de Tarragona al mar, en presencia de Sus Magestades Católicas, a 12 de noviembre de 1802». La ciutat de Tarragona encara tancada en les muralles antigues, vista des del mar, gairebé com la deien veure els vaixells que arribaven de Roma en temps de l'imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Festes i danses, com la 'del cavall', en honor a la parella reial (espanyola), Carles IV i la seua esposa. Aquesta antiga dansa d'orígens medievals (del temps de Jaume II, senyor també de Montpeller), consistia a vestir un home amb un cavall de cartró de cintura en avall, amb altres dansaires que l'envolten i als quals intenta envestir. 

Com era habitual en aquells temps, un arc de triomf fou aixecat al moll: «elles passerent sous un arc de triomphe que les habitants de Tarragone avoient fait élever à l'entrée du môle»; allà des d'un pavelló o gran tendal parat per a l'ocasió contemplaren part de les obres del moll: «les pierres que l'on emploie  à la construction de la jetée sont tirées d'une carriere qui ne'n est distante que d'environ cinq cents pas».

Una de les roques més grans, de més de 20 tones de pes, «surmonté d'une figure colossale de dix pieds de proportion représentant le dieu des mers: d'une main Neptune tenoit son trident, de l'autre les rênnes qui guidoient deux dofins». Gairebé tres-cents homes estirant d'un cabrestant feren falta per moure el pedrot i enfonsar el déu dels mars en son regne.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista del moll des des vaixells, amb la bandera de la marina (espanyola) i més avall, la bandera americana i tot. Els mariners, tots emparrats als pals i al cordam de les veles. Al moll, s'hi veu ben bé l'arc de triomf preparar per a l'ocasió, amb quatre grandioses columnes. A terra ferma, llueix la rojigualda de la nostra estimada metròpoli colonial, llavors tot just estrenada, i creada a partir de la bandera de la marina, que al seu torn fou adaptada, per forma i colors, de la nostra quadribarrada catalana i aragonesa. 

A la punta del moll, s'hi distingeix el reial tendal al costat d'un obelisc, des d'on s'observaven els treballs. Al fons, l'sky line de la ciutat tarragonina durant els segles de l'Edat Moderna fa de decorat de tota l'escena. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les muralles, torres i principals edificis de la vella Tarraco que en sobresurten, juntament amb els campanars. Cristianisme i paganisme arquitectònic amuntegats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la façana marítima de la vila, amb els franciscans a l'una banda i el palau d'August a l'altra, i tota la ciutat murallada entremig. Al centre, les dos torres del Convent de Sant Agustí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran tron petri de Neptú poc abans d'ésser sebollit als seus dominis aquàtics. Al fons, la parella reial borbònica (espanyola) contemplant l'espectacle del rei de les aigües cavalcant sobre els dofins trident en mà, i com els operaris tiben del cabrestant per abocar la gran roca a l'aigua. El Neoclassicisme en estat pur, sense benediccions ni capellans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Sobre la platja del Miracle, el vell convent. Algunes barcasses amb tendals per a algunes altres autoritats que es miraven l'espectacle des del mar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les obres del port tarragoní començaren al 1790. L'autor s'explaia en els detalls de l'obra, que en faran «un des plus beaux ports de la Méditerranée».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els murs ciclopis de la muralla tarragonina elevats sobre la platja i el mar, quan la ciutat només glatia de murs endins, i de fora s'oferia tota circumdada de murs i pedra. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels vells murs romans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un detall gairebé arcàdic: un pastor de cabres als peus de les grans torres de l'antiga muralla, amb son gos d'atura, amb tota la vista oberta del mar als peus. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista d'una part del Palau d'August, dit avui Torre de Pilats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Torre de Pilat o Palau d'August fou considerat l'edifici més notable de la ciutat per l'autor francès.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La magnífica factura del vell palau, seu del governador de la Tàrraco romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les llargues escales que pujaven fins als peus del palau, amb el detall sempre present dels figurants que fan tasques quotidianes, cosa amb la qual l'autor aconsegueix dotar la vista d'un profund realisme i vivacitat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista del Palau per la banda interior. En aquell temps, l'edifici restava destinat a caserna militar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gustos neoclassicistes de l'autor queden refermats per la llarga atenció donada a l'edifici romà
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Une des façades de ce palais occupoit d'un côte toute la longeur du cirque, du maniere qu'à Tarragone, comme à Rome, l'empereur, ou son représentant, pouvoit voir les jeux sans sortir de chez lui». Sense sortir de casa seua. 


1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar, davant per davant de la llunyana Roma, que tingué el palau governamental eren indescriptibles. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels fragments esculturals d'època romana. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un tall seccionat de l'antic palau complet, i alguns detalls esculturals de Tàrraco, en un temps segona capital de l'imperi. 

20170903

[1764] La Tarragona de Laborde

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Plànol de la ciutat just al començament del segle XIX, llavors encara tancada en les antigues muralles romanes i medievals, i arraulida dalt del turó, allunyada del port i del mar.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'emplaçament de més d'una cinquantena dels principals edificis llocs de la ciutat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La vella ciutat romana i medieval envoltada dels baluards dels segles de l'Edat Moderna que en reforçaven la fortificació per terra davant l'amenaça de les armes d'artilleria. Pel costat de mar, l'alçada de l'esblaç ja actuava d'element dissuassori. La ciutat vella mantingué en general la geometria urbana dels segles de dominació romana.


1806. Tarragona, Alexandre Laborde.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Catedral, amb l'entrada (5) i les escales que baixen a la Plaça de les Cols, centre neuràlgic, social i econòmic de la ciutat durant segles, just a l'inici del carrer Major. També dita de la Quartera, perquè s'hi feia el mercat del gra, d'hortalíssia i d'aviram. Crec que no se li ha respectat el nom popular i antic, i ara se'n diu de Santiago Rusiñol, cosa que no entendré mai. Al gran modernista, no li podien haver trobat un altre lloc també digne i adient i que no calgués perdre la memòria i continuïtat històriques que ens aporta el nomenclàtor? Aquest no és un problema aïllat, sinó que es repeteix milers de vegades a tots els pobles i ciutats del país. Una autèntica aberració. Caldrà esperar temps en què tots plegats esdevinguem més lleials, orgullosos i gelosos de la pròpia tradició per tal de recuperar-los.

Al darrere de la Catedral, el palau episcopal (2) i el convent dels Carmelites descalços (3). La porta de Sant Antoni (38) i el portal exterior de la muralla que l'obria al camp (39) entre els diferents bastions fortificats.

Fora muralla i damunt del penya-segat, per allà on probablement degué de transitar la Via Augusta, s'hi aixecà en temps imperial el gran Amfiteatre de la ciutat (40), ocupat durant segles pel convent del Miracles, però a on encara s'hi resseguien les restes de les antigues graderies sustentades sobre arcs. En aquell tombant del segle XVIII al XIX, l'edifici era «caserne pour les galériens qui travaillent dans le port».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde.

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Plaça de la Font a l'emplaçament de l'antic circ romà. El convent dels dominics (10) passarà amb la desamortització a seu de l'Ajuntament i Diputació, cosa que comportà una gran remodelació i agençament de la plaça, molt degradada durant segles amb corrals i com a lloc de fires de bestiar. Aquesta reconversió urbanística la convertirà de nou en un dels centres de la vida política i social tarragonina.

S'hi observen les Portes de Sant Francesc (34), Santa Clara (36) i Sant Simó (37), que abans de les fortificacions directes donaven ja als camins fora muralla. A l'extrem meridional, a tocar dels antics murs, afilerats tots al llarg del mateix carrer els edificis del convent de Sant Francesc (11), que donava nom a la porta, el Col·legi episcopal, l'Hospital, i els convents de Sant Agustí i Santa Clara.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Entre la ciutat emmurallada i el barri portuari crescut a redós del port, encara tot horts i trossos de conreu. El barri marítim era protegit per un petit fort elevat, dit Fort Reial (41). 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port tarragoní, reforçat pel gran moll rectilini. El barri de pescadors tenia la seua Plaça del Peix, rectangular, darrere el bastió fortificat que defensava la platja (44). Allà mateix hi hagué el convent dels Caputxins (47), ben a prop de l'actual Tàrraco Arena.

20170901

[1763] La Tarragona de Bodenehr

1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Gabriel Bodenehr va néixer a Augsburg, segons uns biògrafs el 1664 i segons uns altres el 1673, i va morir també a Augsburg, segons uns el 1758 i segons altres el 1765. Fou un editor, cartògraf i gravador alemany.

«Fou conegut pels seus plànols i vistes de nombroses ciutats alemanyes, com la col·lecció de plànols i vistes de Passau (publicat el 1710, amb el títol de Grundriss der Stätte Passau, Innstatt und Ilzstatt, per Johann Stridbeck, el Jove). De totes maneres, el seu treball més conegut és l’Atlas Curieux, publicat per primera vegada el 1704.

«Formà part d’una nissaga de gravadors establerts a Augsburg, ja que el seu pare Johann Georg Bodenehr (1631-1704) fou gravador, així com els seus germans Moritz (1665-1749) i Georg Conrad (1673-1710), i el seu propi fill Gabriel II Bodenehr (1705-1792)» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Tarragona ist eine shöne ertz-Bischaffliche Stade in Catalonien am Mittellandischen Meer gelangen, hat eine Hohe Schul An. 1572, vom Cardinal Caspar Cervantes gestifftet. Es giebet eien feien Handelalhier und siehet man viel alte Sachen, und ist der Tempel zu Kaisers Tiberis zeiten erbauet worden». 

Tarragona és una bonica ciutat arquebisbal a Catalunya a la vora de la Mediterrània. Té Universitat des del 1572, promoguda pel cardenal Gaspar Cervantes. Hi ha molt comerç i hom hi pot veure restes molt antigues, com el temple que fou aixecat en temps de l'emperador Tiberi.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La Porta de Sant Antoni (A). Santa Tecla, l'església arquebisbal (B). El Palau de l'arquebisbe (C). El castell (D). Els Carmelites (E). La Torre de les municions (F). Santa Clara (G), La Torre de la Universitat (H). Els jesuïtes (I). 

«La ciutat de Tarragona, amb gairebé 5.000 habitants, era una de les més importants de la Catalunya de principi del segle XVIII, gràcies, sobretot, a l’activitat del seu port. A més, des de 1572, com reflecteix el text que inclou el gravat, era una de les ciutats catalanes que impartien estudis universitaris. Tarragona va caure en poder dels austriacistes a mitjan octubre de 1705, gràcies a l’acció del coronel Joan Nebot des de l’interior i a l’arribada de la flota aliada. De fet, durant pràcticament tota la guerra de Successió la ciutat va restar en poder de Carles III, ja que no fou fins al juny de 1713, arran de la signatura del Conveni de l’Hospitalet –amb el qual els aliats van pactar amb els borbònics la retirada de les tropes– que Tarragona fou lliurada a Felip V sense pràcticament resistència.

«El gravat mostra una vista de Tarragona presa des de la riba dreta del riu, amb el pont del Francolí en primer terme. Entre els edificis assenyalats, destaca la catedral i alguns convents, com el dels carmelites descalços o el de Santa Clara. Tot i que l’autor va pretendre representar, molt probablement, l’arribada de la flota aliada el 1705, en realitat va copiar un gravat fet per Adam Pérelle sobre el setge de Tarragona de 1644, publicat en el llibre Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand, de Sébastian de Pontault de Beaulieu. Entre les poques diferències, destaca el canvi del francès per l’alemany i, sobretot, el fet que Bodenehr va eliminar la inscripció “l’armée françoise”, que figurava sobre els vaixells situats davant del port
» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Vista del moll i del fanal del port, del tot fortificat i amb artilleria. En primer terme, el riu Francolí amb el pont de pedra medieval de sis ulls.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La part alta de la ciutat, amb uns figurants, pot ser soldats, que guaiten sobre la ciutat ajaguda del turó al mar. Els figurants i la presència imponent del garrofer a l'esquerra del gravat, li donen una profunditat de camp espectacular, gairebé fa la sensació d'una imatge 3D moderna.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La catedral de la ciutat, amb el palau de l'arquebisbe a tocar. S'observen ben bé les fortificacions modernes d'aquells darrers segles XVII i XVIII.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La muralla disposava d'altes torres, que protegien les portes d'accés, com la que baixava fins al pont del Francolí. La Torre del Col·legi disposava d'artilleria i tot.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Un imponent pont permetia de creuar el Francolí via Augusta avall. Segons Joan Coromines, l'etimologia del riu remet a un nom propi d'origen germànic FRANK- amb el sufix hipocorístic -LIN, que és molt freqüent el terres pirinenques. «Primer fou el nom d'un territori entorn de les fonts, com passa també amb molts dels altres noms fluvials provinents de noms propis... (Gaià, Ricardell, Freser, Ges, etc.)».
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Alguns vianants i camperols retornen cap a la ciutat. A la vora de riu, farcit de canyissars, vells molins enrunats, potser des de la darrera Guerra dels Segadors.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
A la desembocadura del port hi naixerà el barri del Xerallo, i el riu serà desviat per encabir-hi nous molls de descàrrega. Tres-cents anys enrere era un paratge natural, i el port només s'estenia als peus dels murs de la ciutat, granment fortificats des de l'alçada del Balcó del Mediterrani, si més no.