Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

20161023

[1549] La costa catalanovalenciana de Piri Reis, segle XVI

1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Piri Reis (1470 ca - 1553) compongué el recull de portolans anomenat «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació) cap al 932 AH del calendari otomà i el dedicà al seu «magnificient» soldà Solimà I. Amb cinquanta anys fets, es tractava d'una obra de maduresa, que recollia la dedicació de tota una vida dedicada a la geografia i la cartografia, amb més de 240 portolans d'exquisida. gràcil i bella execució, amb tot de fins detalls del perímetre de la Mediterrània, i de ses badies, caps, penínsules, deltes, serralades i ciutats.

Ahmed Muhiddin Piri fou, a més, almirall de la flota otomana en aquell tombant de segle de la descoberta colombina. Modernament, la fama li arribà al 1929, quan al Palau de Topkaki d'Istanbul fou descobert un bocí de mapamundi que mostra les terres del Nou Món, només vint anys després de la descoberta, al 1513. Com a militar, visqué les grans vicissituds bèl·liques de la Mediterrània i del Golf Pèrsic del seu temps, en constant lluita contra els vaixells de la Cristiandat, portuguesos sobretot. A les seus belleses, cap als 90 anys, va oposar-se al valí otomà de Bàssora per la qual cosa fou decapitat sense cap altra contemplació.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana i valenciana des del Cap de Creus fins a l'Albufera i la badia de Dénia, molt exagerada, amb el gran estuari del Delta de l'Ebre molt ben dibuixat. Les dos roses dels vents acolorides, amb indicació del nord geogràfic, i la característica execució de la costa a base d'entrants semicirculars encadenats, sempre de línia roja i groga, amb els corrents fluvials en blau, les grans ciutats costaneres ben emplaçades, conformen una preciositat de làmina, molt diferent a l'execució dels portolans europeus d'aquell temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana: a dalt, el Cap de Creus i la badia de Roses, que són prou identificables, i al sud, distingim a la perfecció el Delta ebrenc i la peninsuleta de Peníscola amb l'illa Grossa de l'arxipèlag dels Columbrets, molt important per a la navegació costanera durant segles. Al mig, les dues grans ciutats portuàries catalanes, Barcelona i Tarragona.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa girat al nord geogràfic se'ns fa més reconeixible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa valenciana: el gran golf de dalt a baix, fins a l'albufera i el Cap de la Nau. La capital, emplaçada a la dreta del Túria, terra endins, de manera del tot exacta.  
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa més alineat al nord geogràfic, de Tortosa a València.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Hem girat el mapa per contemplar de manera frontal la costa catalana de cap a cap. De dreta baixant per avall, la badia de Roses amb la ciutat dibuixada, la badia i vila de Palamós i les de Sant Feliu o potser Blanes, fins arribar a Barcelona, on sembla veure-s'hi el sortint del moll. Al sud de la ciutat, la inconfusible torre abanderada del Castell de Montjuïc. La ciutat de Tarragona hi és molt clarament situada a primera línia de mar, amb el Cap de Salou al sud i tota la badia, seguida de l'allargassada badia de Sant Jordi fins al Delta.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El Delta de l'Ebre a començament del segle XVI, quan començava la formació de les banyes, la del Fangar al nord, i la dels Alfacs al sud.

La ciutat de Tortosa, ben emplaçada just a l'inici del delta, i una línia de costat a costat de riu, com si del pont tortosí es tractés. El mapa de la costa representa bona part de rius i grans torrents: pujant cap a Tarragona, potser una riera de la Serra de Llaberia o de l'Argentera; més amunt de la ciutat, potser la riera de la Bisbal i després, el Foix; en canvi, arribant ja a Barcelona, el Llobregat, a tocar de Montjuïc, no hi surt pas ben retratat.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El preciós acoloriment del Delta de l'Ebre. La precisió dels mapes de Piri Reis fa suposar que, si bé no del tot exactes en el detall, la disposició general dels grans arenys i dels braços del riu sí que devia d'ésser molt aproximada a la realitat. L'autor, com a almirall, tenia a la seua disposició tot l'arxiu de mapes de l'imperi turc, i sovint feia servir diverses fonts cartogràfiques per fer dibuixar els seus. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'istme de Peníscola amb la ciutat al damunt de la penya. L'exageració de les proporcions de la petita península demostra la seua importància estratègica. La disposició de les platges, més allargada al nord, més tancada al sud, hi queden molt ben reflectides. En un blau molt potent, la Columbreta grossa, amb l'ornament d'una galera, en què apreciem els pals i la filerada de rems.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tortosa, amb el pont desplaçat, i els braços del Delta. De fet, la vila antiga és a la marge esquerra de l'Ebre, i no pas davall. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tarragona, amb la punxa del Cap de Salou ben visible a sota, i les llargues platges de la Costa Daurada per tots cantons. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

La capital catalana, Barcelona, i el castell de Montjuïc amb l'antic i tradicional sistema de senyals de navegació. Sembla que el moll de port hi és dibuixat, curiosament tot rectilini i en angle recte quan les línies corbes predominen i s'adeien amb la forma primigènia del moll barceloní. En canvi, és estrany que el Llobregat no hi aparegui com un gran riu, que a més acabava en un delta important, llavors ja en formació avançada. Al nord de Barcelona, el Besòs també hi és pintat, però tampoc no fa honor a la seua grandària fluvial en aquells temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Les viles del nord del país fins al Cap de Creus. Probablement, de nord a sud: Cotlliure o Banyuls, Roses a l'acabament del cap, Castelló, Pals, Palamós al peu de l'istme, i Sant Feliu o Blanes. Esperem que algun benvolgut lector-a amb coneixements d'àrab clàssic ens en faci arribar la lectura. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Amb una orientació més acostumada, el mapa es fa més llegible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa del Golf de València. Al centre, el riu Millars probablement. El Grau de València al costat del Túria, en canvi, molt ben vist, tot i que a l'altre costat. És a dir, el riu desembocava al sud del port. L'entrada a l'Albufera, i l'allargassat golf de Cullera a Dénia, molt tancat en el mapa, i amb dos columnes marines ornamentals, potser a l'entrada del port de Dénia en temps del regne taifa i que l'autor va copiar d'algun antic mapa, o simplement les hi va dibuixar per fer bonic, atenent a l'anomenada de l'antic emirat de Dànniya. Més avall, Alacant, passat el Penyal d'Ifac. Amb teulada rogenca, una petita vila, potser Xàbia. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La capital valenciana, al costat dret del Túria hi és ben emplaçada; en canvi, a l'Albufera, s'hi inclou una ciutat emmurallada, com si fos dins d'un segon llac anterior a l'Albufera pròpiament dita, i un gran riu que proveeix l'aigua. Dos detalls fabulats. L'emplaçament de Dénia, al centre d'aquesta badia excessivament closa, tampoc no li resultà del tot verista.

20160729

[1481] Tarragona, 1891

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Vista general de la ciutat des de baix al litoral, sense vies fèrries.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la ciutat antiga, elevada sobre el turó, mentre que els barris mariners s'allargassen a la costa, sense platja. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de les construccions del port amb magatzems i tallers, i de l'horitzó de la ciutat, amb la catedral i l'església de Sant Francesc presidint la vista.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La portalada gòtica de la Seu tarragonina. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls de les arquivoltes amb els sant apòstols. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El timpà superior i les gàrgoles laterals. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El claustre de la catedral.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls del claustre de la Seu tarragonina.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El port de la ciutat, amb els velers i vapors ancorats.

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la façana marítima de la ciutat per darrere els vaixells. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Els antic murs de la vila d'origen romà.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall dels murs

20160321

[1354] Lleida festeja l'exili dels Borbons

1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Allà al 1868, els temps corrien turbulents per la capital del nostre estimat Estat veí i metròpoli nostra de cada dia, i la revolta contra la Borbona Isabel II estava servida: fou la Revolució de Setembre o La Gloriosa. Els Borbons se n'han d'anar a l'exili (i després de 300 anys ja en porten uns quants, voleu dir que s'han acabat?), i cal nomenar un nou rei: l'escollit serà el Duc d'Aosta, que regnarà amb el nom d'Amadeu I. Nou mesos després de coronat, poc després de l'assassinat del seu mentor, el general Prim, va empendre un viatge per conèixer les nostres terres.

El gravat retrata el monumental arc de triomf construït a l'esplanada que unia el final de la Rambla de Ferran, que llavors no arribava gaire més enllà del trencant del carrer Democràcia, amb la flamant estació de ferrocarril de la ciutat, estrenada per la reina Borbona tan sols feia 10 anys. Els lleidatans s'hi congregaren per veure-hi passar la carrossa reial, i tot com sempre sota la mirada pètria i immòbil de la Seu Vella, llavors ocupada pels militars espanyols i convertida des de 1707 en ciutadella per al sotmetiment dels soferts lleidatans.  
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Durant la desfilada de la carrossa reial, un soldat a cada pam, amb baioneta calada. Des del passeig de l'estació, la vista de la Seu Vella era imponent de debò. 
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Els arcs de triomfs eren fets de fusta i coberts de garlandes de flors, a vegades amb fruits del país i tot. La gernació s'arreplegava al pas de la comitiva: tothom volia veure el rei que, per fi, substituiria els nefastos Borbons.
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Detall de la carrossa d'Amadeu I entremig de la gentada que, si fem cas al gravat, l'anà a rebre durant la curtíssima estada a la ciutat.
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

La fumerada de les salves d'honor des dels quarters de la Seu Vella, sempre amb sa dignitat serena tot i l'ocupació espanyola, mentre el reial seguici entrava a la ciutat, on la força dels conservadors espanyolistes era molt gran per causa de la forta presència militar.
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Amadeu I, segons la crònica, va ésser rebut a Lleida «con entusiastas muestras de cariño». A la casa del senyor Nuet, un prohom de la ciutat, i per encàrrec de la Diputació provincial, «se construyó en la azotea un caprichoso al par que elegante pabellón, de bellísimo conjunto...»
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

El balcó de la casa del lleidatà Senyor Nuet, on destaquen les garlandes, els fanalets venecians i una aranya de cristall al centre, des d'on Amadeu I degué saludar els súbdits colonials lleidatans. El gravat mostra també una font decorativa just al davant, i uns quants curiosos, de barretina o de copalta, al davant del casalici. Probablement, es tractava d'alguna casa de la mateixa Rambla de Ferran.
1871. Amadeu I de Savoia a Lleida.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

«Allí se sirvió a S.M. un espléndido banquete, partiendo antes de lo que hubiera deseado para Zaragoza...» És el trist destí dels aduladors de tostemps: basquejar-se per festejar l'amo, i aquest gairebé ni cas. 

Cfr. el llibre Lleida 1871: la visita d'Amadeu I de Savoia [textos de Jaume Porta et al.], Edicions UdL, 2000. S'hi explica l'arribada del rei el dissabte 23 de setembre i com a la matinada se n'anà a Barcelona per inaugurar-hi una exposició per la Mercè, i retornà a Lleida el dia 25 per continuar viatge cap a Saragossa.  
1871. Amadeu I de Savoia a Cervera.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

De camí a Lleida, Amadeu I va parar a Cervera, on visità la presó, a l'edifici de l'antiga universitat. 
1871. Amadeu I de Savoia a Cervera.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

«...los penados vitorearon al rey, esperando de su soberana clemencia el alivio de su triste suerte. El Rey se enteró minuciosamente del trato que recibían y de las condiciones higiénicas del presidio, y es de esperar que haya dejado algún recuerdo de su estancia en él». Quin lloc tan esplèndid, la Universitat de Cervera, per restar-hi presoner!
1871. Amadeu I de Savoia a Saragossa.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

El reial dia va acabar ja a Saragossa, on l'esperava un altre «arco erigido en el coso por el comercio en loor a S.M.»
1871. Amadeu I de Savoia a Saragossa.
«La Ilustración europea y americana», 15 d'octubre (BDH). 

Un altre arc d'homenatge «levantado en la calle San Gil per la Tertulia progresista» amb una espectacular cercavila de gegants i capgrossos.
1871. Amadeu I de Savoia a Tarragona.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

Els dies anteriors, el jove, alt i galant rei italià (només tenia 26 anys quan fou escollit al novembre de 1870 a les corts espanyoles) havia passat per Tarragona. 
1871. Amadeu I de Savoia a Tarragona.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

El doble arc de triomf del carrer tarragoní de la Unió.
1871. Amadeu I de Savoia a BCN.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

Així era retratat el luxós vagó reial amb què el monarca es desplaçava.
1871. Amadeu I de Savoia a Reus.
«La Ilustración europea y americana», 5 d'octubre (BDH). 

L'entrada multitudinària del nou rei a «la liberal ciudad de Reus», una de les ciutats més puixants en la Catalunya del segle XIX.
1871. Amadeu I de Savoia a Reus.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

Detalls de l'esplèndida plaça del Mercadal atapeïda de gentada. 
1871. Amadeu I de Savoia a BCN.
«La Ilustración europea y americana», 5 d'octubre (BDH). 

Diu la crònica: «a las cuatro de la tarde del día 21, el cañon de Montjuïc anunció que el tren real acababa de llegar al pueblo de Sants, vecino a Barcelona, y una inmensa muchedumbre inundó las cercanías de la vía ferrea, la Plaza de Cataluña, la calle de Ronda y hasta la estación de Sarrià».
1871. Amadeu I de Savoia a BCN.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

Detalls de l'arc d'homenatge emplaçat al final de la Rambla, amb els velers del port al fons, i amb quatre columnes amb els escuts de cadascuna de les quatre províncies. El Rei va baixar per la Rambla no pas amb carrossa sinó amb cavall i amb uniforme de «capitán general del ejército», atès que calia marcar galons davant les aspiracions de la colònia catalana.
1871. Amadeu I de Savoia a BCN.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

La gran gentada congregada a Plaça Catalunya, a l'estació que portava a Sarrià, i a on paraven els trens provinents de Tarragona, per rebre Amadeu I de Savoia, amb l'esperança que la nova dinastia fos més respectuosa amb el país que la dels Borbons. La resposta no era gens llunyana en el temps. 
1871. Amadeu I de Savoia a BCN.
«La Ilustración europea y americana», 25 de setembre (BDH). 

Detalls del fastuós arc que l'ajuntament hi parà per donar la benvinguda al nou rei, amb la rastellera de banderoles al vent, decorades amb garlandes florals i amb l'escut de la ciutat intercalat amb l'escut de la A majúscula, d'Amadeu.