Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortosa. Mostrar tots els missatges

20180318

[1816] Catalunya sota les aigües, 1907 (ii): les Terres de l'Ebre

1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'Ebre desbordat al pas per Tortosa. L'aigua arribant al primer pis, al carrer de la Rosa, mirant al del Bisbe Aznar, «en lo moment de més angúnia».
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Al fons, un petit llagut creuant carrer amunt, a la recerca de persones aïllades per l'aigua. El carrer de la Rosa era un dels més alts de la part baixa de la ciutat.


1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Meravellosa vista de l'Ebre sobrecrescut a Tortosa, presa des del castell, amb detall del claustre i la catedral, tapada amb teulada de teula a principi de segle XX.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'alçada de les aigües a dalt de tot del primer pis marcada sobre les cases del barri de Ferreries, al cappont tortosí. Alguns rais descontrolats s'han encallat als arbres.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
«Des de l'esfereïdora data del 9 d'octubre de 1787, en la que el riu Ebre va arrabassar la conca tortosina, emportant-se 518 cases i ocasionant 183 morts, no s'havia vist mai a Tortosa una riuada tan imponent». A partir de la descripció dels límits de la part baixa de la vila que l'aigua va assolir «se pot considerar la sort dels carrers més baixos, a on l'Ebre alcansava una altura de 4 metres, arruïnant magatzems i botigues».

S'hi descriu com el nunci de la ciutat passava de nit i amb barca riu amunt i avall anunciant-ne la crescuda imminent d'un pam per hora, tot fent sonar el corn i la corneta i a escopetades, per alertar de manera certa els veïns. Des de dalt del castell de Sant Joan només «s'ovirava aquell mar sense fi, aquell devessall d'aigua que arrasava pallers, bigues, arbres, animals, mobles i objectes domèstics, indicant una malura mai vista».
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
L'Arc gòtic del Romeu inundat.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Isidor Sabaté.
La línia del ferrocarril coberta d'aigua i fora de servei.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Isidor Sabaté.
El passeig 'perpendicular' a l'entrada del parc.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Juli Brull.
Els jardins del parc amb els arbres surant sobre l'aigua. 
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: R. Borrell.
L'escorxador, a tocar de l'Ebre, amb la marca de l'aigua fins gairebé l'alçada de les gran portalades. Llavors l'edifici estava encara en construcció.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
«Lo Pont de Nostra Senyora de la Cinta, envaït pel riu», volat al 1938, i del qual només en resta una vergonyant pilastra amb monument franquista (espanyol).
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.

Foto: Manuel Estrany.
La cantonada del carrer de la Rosa amb el del Bisbe Aznar.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.

L'interior negat del gran edifici del mercat i el carrer Major de Ferreries tot colgat de llots.

1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.

Foto: R. Borrell.
Destrosses de l'aigua a la fàbrica de pinyola de Mr. Chaubet, i els llots acumulats davant la Llotja i l'antic govern militar (espanyol).
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: R. Borrell.

La masia de cal Esguerradures tota arrasada per la força de l'avinguda, i a on va morir tota la família.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: F. Mestres Noé.

La fàbrica de pinyola mostra el nivell fins a on va arribar l'aigua i les destrosses de tot els voltants.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Al pas per Mora d'Ebre, el riu va arribar als cinc metres d'alçada. El molí de l'Algueró, a tocar de l'Ebre, va quedar ben empantanegat.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detalls del molí de l'Algueró i de l'antiga i tradicional sínia de força animal.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.

«Aquesta riuada únicament és paral·lela a la del 1787, havent pujat les aigües dos pams més. Passen de 50 les cases-sínies destruïdes pel riu. Innumerables són les famílies que han quedat a la més grossa misèria».
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

La plaça de l'església amb els porxos negats. La gent s'ho mira des de les escales de la porta lateral del temple, o des dels balcons de damunt els porxos. Una barca recorre els carrers a la recerca de necessitats. 


1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

L'ajuntament de la vila amb l'Ebre desbordat al fons. 
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.
Els camps i els horts d'Amposta tots submergits a les aigües de l'Ebre. La resclosa del canal de la dreta del riu, destrossada per la fúria de l'avinguda.
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.

Dos imatges més del mal causat pels aiguats a Amposta, a les Roques del Grau i uns assecadors o sequers d'arròs.
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.

Dos vistes més dels nivells de l'aigua a la plaça de l'Aube [aubi, albi] i a l'antic molí d'arròs i fàbrica d'electra.


20170311

[1655] Catalunya i Aragó: un mapa siscentesc invertit

1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Un preciós mapa invertit (amb el sud a dalt) atribuït a aquest cartògraf flamenc, tot i que les dates no lliguen, ja que visqué en l'època imperial de Felip II, i el mapa fou publicat dins «Théatre géographique de France contenant les cartes particulières de ses provinces & pays adjacens», París, P. Mariette, 1650, amb data de 1641, en plena Guerra dels Segadors. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Leucata, a la nostra frontera septentrional, amb el castell de Salses ben marcat. La topografia és bastant acurada al català, prova de la precisió amb què treballaven els tallers cartogràfics flamencs, sovint de primera mà i no pas de còpia en còpia. El massís del Canigó també és ben apreciable. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Canigó i de les fonts del Segre a la Cerdanya. A la dreta, detall de les valls andorranes i de la Vallferrera, i fins a la Seu d'Urgell.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Cap de Creus i la gran badia de Roses, i tota la Costa Brava.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la costa central, amb la capital «Barcelona olim Barcino», i el «Llobregat Rio olim Rubricatus flumen». Hi veiem també una curiosa i bonica rosa dels vents simplificada en una circumferència.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La costa meridional catalana, fins al Delta, amb detall de la Costa Daurada del Coll de Balaguer i «Espitalet» (Hospitalet de l'Infant) a Tarragona i Tamarit. Llavors no interessaven les platges, sinó les sinuositats, els petits ports naturals i les puntes, com p.ex. la del Torn o la de Falcolnera al Cap de Salou.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Delta ebrenc siscentista, de Tortosa a Amposta. S'hi aprecia l'emplaçament de la Torre defensiva de Sant Joan allà on arribava la punta del delta d'aquell segle. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detalls de l'interior meridional de la terra aragonesa, amb Terol i les serralades veïnes, i amb el gran llac de Gallocanta ben visible.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Saragossa i Osca. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
El Pirineu aragonès i de totes ses valls des del confins navarresos fins a la Vall d'Aran. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Vall d'Aran, inserida erròniament dins territori aragonès. La Bonaigua fa de frontera natural amb els primers pobles pallaresos, Sorp i Son. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall dels cursos mitjans de les Nogueres.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del curs mitjà del Segre, de la Seu d'Urgell a Balaguer i Lleida.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la plana lleidatana. La topografia és bastant acatalanada, excepte el nom de la capital de la Terra Ferma, que ja començava a circular en castellà en els cercles oficials de la cort (espanyola).
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Franja de Ponent, territori dels bisbat de Lleida fins a Sixena.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de «Gallica Flavia nunc Fraga», ara Fraga. A dalt, tota la part septentrional del Matarranya històric fins a Maella i Valljunquera.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Les Garrigues, la Conca, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La part septentrional del País Valencià, des de Vinaròs, Benicarló i Peníscola fins a Orpesa.