Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall de Cardós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall de Cardós. Mostrar tots els missatges

20170820

[1755] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: la Vall de Cardós (vi)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Al lliurament núm. 20 de la sèrie, el caminaire arriba a la Vall de Cardós. «Ribera de Cardós está a una legua del cruce... y en un llano manso y apacible, dulcemente verde y acogedor». Res a veure amb la feréstega Vall Ferrera, segons l'autor. «El viajero entra en Ribera de Cardós por una larga sauceda centenaria... es un pueblo que tiene veraneantes y hasta un hotel, el Moderno, propiedad de la señora Pedrico, que está instalado con aseo». No li passa tampoc desapercebuda l'església romànica «no en el pueblo, sino en la mitad del campo... solitaria, robusta, cuyas campanas tañen [toquen] con melancolía». 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Vista de Surri, per damunt de Ribera de Cardós. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Visita a Surri, des d'on contempla «la serpentina del Noguera de Cardós, punteada de chopos casi aéreos, de chopos como ángeles distraídos, y el escenario de aquelarres del Pla de l'Egua... donde las brujas suelen reunirse a tocar la música la noche de Santa Coloma». A migdia, arriba a Estaó, i contempla l'església nua de les pintures romàniques centenàries. La crítica a la museïtzació d'aquests béns artítics és total: «Los Museos son algo muerto, algo que va contra la ley natural de las cosas; los cuartos que se gastan en atiborrarlos de mercancía y en pagar a sus empleados, más hubieran lucido en tapar goteras y reconstruir el primitivo emplazamiento de cada cosa».

Fins als confins de Tavascan, el qual «medra, o merma, que es cosa que no se sabe bien, ejn la linde de los pasos de Francia y rodeado de montes por los que se escurren las mil venillas del cielo».

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Els xops a l'entrada de la Ribera de Cardós.

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Tavascan, amb la palanca de fusta i el pont romànic darrere, al punt més allunyat del Pallars, a la voreta de l'interfluvi entre el tram alt de la Noguera de Cardós o riu de Tavascan, i el riu de Lladorre. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Florencio Lladós es el amo de la fonda de Lladorre... probablemente es prerromano: se le nota en la manera de cortar el pan, freir los huevos y escanciar el vino» i segueix amb l'elogi de les truites de riu del país. Novament, crítica de l'autor a la sostracció museística de les obres d'art: «Al viajero le gustaría ver a las capitales más flacas y a los pueblos más vivos y lozanos».

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Arrós, a las primeras sombras de la noche, parece un pueblo habitado por fantasmas... Al día siguiente, el viajero, para reponer fuerza, desayunó un balde de leche aromàtica, espessa i recién muñida, que le barrió todas las aprensiones de la conciencia». Allò sí que era llet, i no la llet sense llet (de civada, d'ametlla, sense lactosa...), que avui bevem perquè no en recordem el tast de la de veritat. «Arròs, a las primera luces de la mañana, semeja un caserío poblado de ángeles y arcángeles...»

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
La vista aèria de Ribera de Cardós des de Surri. En tot el terme, els prats amb els petits pallerets de fenc. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Ainet de Cardós está artísticamente puesto en una vega poco mayor que un plato y tiene el aire amable y luminoso, como de campesina vestida de domingo».

Visita del monestir de Sant Pere del Burgal, que «tiene más de mil años. Las aguas del Noguera Pallaresa vieron morir los frailes, trocar-se [bescanviar] las liturgias en manso polvo del recuerdo, hundirse las arquitecturas, emigrar los pasmados santos -la hierática Virgen, el atónito San Pedro- que pintara el maestro de Pedret». 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
El campanar d'Escaló, que podia veure's reflectit a les aigües del riu. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Escaló es pueblecillo que luce mismo detrás de la arbórea puerta del paraíso... El campanario de la iglesia de Escaló, airoso como un gladiolo olvidado, termina en una aguja de pizarra que se mira en el río».

20170809

[1749] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: Sort, Rialb i Llavorsí (iv)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Arribada a Sort: «En Sort hay Registro de la Propiedada y peluquería de señoras, Banco y Caja de Ahorros, juez y médico forenda, Notaría, tintorería, hotel, café, farmacia, diez o doce taxis y un comercio variado, moderno y bien surtido», cosa que sorprèn l'autor: «la historia, con sus demanes y sus achuchones, sus cabezonerías y sus improperios, no puede con la vida del hombre: si el hombre no fuera tan resistente a las zurras históricas, la humanidad ya hubiera desaparecido hace tiempo y de ella no quedaría rastro».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Els murs del vell castell comtal. «El castillo de Sort es un muerto habitado por la muerte... un viejo soldado que, por la cuesta abajo del tiempo, paró en enterrador...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
«La gran riqueza de Sort es la mula, el producto con el que levantó su economía en la posguerra, en todas las posguerras. Las mulas de Sort tienen mucho renombre en todo el país; las mulas de Sort son el resultado del cruce de los garañones de Vic con la yeguas indígenas, de poderosa presencia y de estampa mu parecida a la de las yeguas percheronas. Un buen garañón de Vic puede valer quince y veinte mil duros, más que un Seat de segunda mano».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
El ball de l'esquerrana de Sort.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Detall del poble a la riba de la Pallaresa, al peu del mont de la Mata Negra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
La fonda del Feliçó i els topans de la vila. «A los de Sort les dicen neros, de apodo; Nerisa o Nerissa, según la tradición, fue un pueblo que hubo al otro lado del río y que, como Vilamflor, murió de cansancio, A los del Altrón les llaman carallots, tontos; a los de Nialp, boters, boteros; a los de Enviny, lladres, ladrones; a los de Olp, que es un caserió d'Enviny, xiulets, silbadores; a los de Llavorsí, mata-rucs, mataburros, y así sucesivamente».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Rialp, amb els porxos de rústics pilans de pissarra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
«En Rialp, empieza el Pirineo». Dotzè lliurament de la sèrie. «De Sort a Rialp, sin apretar el paso, hay menos de una hora de camino... Rialp, a las seis del día recibe al viajero con campanas... es el primer pueblo pirenaico que el viajero encuentra... Es la Virgen de Agosto...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
L'autor descriu la festa de Carnestoltes de Rialp, i hi inclou el verset sarcàstic que cantava l'alcalde Carnestoltes quan passava de casa en casa a recollir fato:

«A la gent d'aquesta casa
no els hi desitgem cap mal,
Déu el do pigota i ronya,
corrença i mal de quixal».

De la teca recol·lectada se'n feia la calderada, «de la que come todo el pueblo», el dimarts de Carnestoltes, presidida, com tocava en aquells immunds temps de franquisme (espanyol) pel mossèn, l'alcalde i el «comandante del puesto de la guardia civil». Marededéu, quin tuf!

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Comentari sobre la toponímia bascoide del Pallars.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Llavorsí parece un viejo lobo receloso que hubiera bajado a desplojarse al río (o a lavarse en las aguas del río), las mordeduras del cepo de hierro». Mentre que pel carrer «pululan los pescadores veraneantes, los señoritos de la ciudad que se miran en el espejo antes de salir, a ver qué tal hacen con su deportivo atuendo...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Vista preciosa del Llavorsí de començament dels 60 del segle passat.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Explica l'autor l'anècdota que en arribar a Llavorsí perdé 60 duros de l'època jugant a les bitlles i que hagué de recuperar-los jugant a les cartes a l'hotel Lamoga.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Al Hotel Lamoga, antes le llamaban la Fonda del Chato; la civilización parece que va moderando el lenguaje poco a poco».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Una altra vista de Llavorsí amb les torres d'energia hidroelèctrica dominant el terme, més que no pas els pins i avets.


20160412

[1377] Primeres piragües a la Pallaresa

1964. Ribera de Cardós (Vall de Cardós, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

Aquell meu any de 1964 veié també nàixer la primera competició de piragüisme d'aigües braves, el Ral·li de la Noguera de Cardós i Pallaresa, en dos etapes, des de la Ribera de Cardós fins a Sort i acabant a la cua del pantà de Sant Antoni a Sort. En plena dictadura espanyola sobre Catalunya, començava tímidament l'explotació turística del Pirineu lleidatà, amb la creació del primer càmping a Sort per a tal magne esdeveniment esportiu i, per descomptat, de propaganda de les bondats del règim repressor.

Cinquanta anys i escaig després, podem confirmar que aquells inicis d'explotació turística ha fet honor a la paraula: cada racó del Pirineu ha estat ben explotat i posat a servitud del visitant, del turista, rebut sempre com un autèntic Mr. Marshall, salvador de l'economia pirinenca. Quan comencem a descomptar-ne els perjudicis, sobretot de les dues darreres dècades, que tard o d'hora ho farem, ens adonarem que potser no tot ha sigut tan idíl·lic com les frases de la característica veu franquista del NODO espanyol proclamaven. 
1964. Ribera de Cardós (Vall de Cardós, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

Vistes de Ribera de Cardós, amb l'església de Santa Maria, que presentava una coberta piramidal damunt la torre romànica. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
El pont sobre la Noguera Pallaresa a l'entrada de Sort, i el càmping inaugurat a la vora del riu.
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
Imatges amb sabor d'època, amb les velles tendes de campanya, sense rulots, amb turismes europeus de finals dels cinquanta, i els primers sis-cents i gordinis. Els pollosos del règim s'afanyaven a vacancejar, mentre la majoria de la població desafecta sofria per subsistir.
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
La vela carretera c-1313 a l'arribada a Sort, amb els típics mollons rectangulars que feien de tanca i protecció. Arriben els cotxes dels participants, tots amb les piragües carregades a la baca. 
1964. Escaló (Vall d'Àneu, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

L'antiga palanca d'Escaló, punt de sortida de la primera etapa. 
1964. Escaló (Vall d'Àneu, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

La torre de guaita medieval, testimoni de la sortida del ral·li internacional. Per això hi havia també dones piragüistes, davant la sorpresa del locutor espanyol. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
Passeres i ponts romànics sobre la Noguera Pallaresa amb les piragües per sota. Avui en dia, aquelles palanques tan necessàries i valorades per a la comunicació entre tots dos costats de riu, no passarien les inspeccions de riscos laborals. Els piragüistes han esdevingut els moderns raiers, als quals han substituït en l'art, abans de subsistència ara esportiu, però sempre econòmic, de sallar en equilibri per damunt les aigües braves. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
L'arribada del ral·li piragüista era situada a la cua del pantà de Sant Antoni, a la Pobla de Segur. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
El reportatge es clou amb les característiques vistes dels agrestos Collegats.